"El nostre per a tu amb pinzell" és una frase que sovint es pot escoltar com a felicitació. Una mica irònic, però ple de sinceritat, li aporta un somriure. Encara hi ha disputes sobre les arrels d’aquesta expressió entre els lingüistes, alguns demostren la seva inextricable connexió amb l’art de la perruqueria i els barberes, d’altres amb les característiques dels barrets.
Autoria de barberes d'Odessa
La polifacètica Odessa s’ha convertit en el bressol de moltes frases. "Els nostres per a tu amb un pinzell", segons els habitants d'Odessa, també provenen de petits carrers de la ciutat del Mar Negre.
Anteriorment, la vida no estava tan plena de publicitat com ara. No penjaven cartells enormes als carrers, no demanaven vídeos a la televisió i la ràdio. I els béns i serveis requerien nous clients. En aquesta situació, la sortida era el boca-orella i la publicitat pròpia, realitzada per artesans i venedors. Vaig haver de "treballar" amb l'idioma ni més ni menys que amb les mans!
Les consignes publicitàries que sonaven fa 100 anys als carrers d’Odessa, avui es convertirien en l’estàndard de la creativitat i l’enginy publicitari. Els barberes i barberes tenien la seva pròpia visió del tema de la publicitat. Per atraure un client amb barba, es trobaven a l’entrada de la barberia i emetien invitant: "El nostre respecte per vosaltres, amb un pinzell, amb un dit nou, amb un cogombre, quinze!"
Per a algú que no vivia en aquells temps llunyans, aquesta frase semblaria més un misteri que un anunci de serveis, i més encara com a felicitació. Però llavors la gent va entendre perfectament el que es discutia. Els artesans de la navalla i del raspall van combinar intel·ligentment una felicitació, una oferta de servei i el seu cost en una sola frase.
Convé comprendre amb més detall les parts individuals de la frase. "Amb un pinzell": se suposava que havia d'utilitzar espuma, cosa que va suavitzar significativament l'afaitat. "Amb un dit nou", en aquesta part es va establir la descripció del procés i el seu preu. La galta del client es va retirar amb els dits per obtenir un afaitat còmode i més segur. Sovint els capataces posaven els dits a la boca del client.
Aquests detalls del procés ara semblen extremadament antihigiènics. Tot i això, cal tenir en compte que en aquells dies un barber podia fer la funció de mestre per treure les dents, de manera que els dits de la perruqueria de la boca no molestaven a ningú. Si la vergonya encara perseguia el client, se li oferia "amb un cogombre - quinze", que consistia a utilitzar un cogombre en lloc de dits. El cost del procediment en aquest cas era més elevat perquè incloïa el cost d’un cogombre.
Amb el pas del temps, van sorgir moderns salons de perruqueria en lloc dels barberos. La frase ha perdut el seu significat publicitari, deixant només la part de benvinguda.
Tot és al barret
Una altra història de l’origen de la frase és molt popular entre els lingüistes. A l’antiguitat, els missatgers i missatgers portaven barrets que corresponien al seu rang i posició. Els tocats tenien borles de pell. En arribar al jutjat, el missatger es va treure el barret i es va inclinar de manera que la mà amb el tocat tocés a terra. Es va poder posar un barret només amb el permís del propietari. Més tard, el procediment per saludar amb barret va adoptar una forma verbal, coneguda com a "La nostra per a tu amb una borla!"
