L’escalfament de la superfície terrestre, a causa de les propietats especials de l’atmosfera terrestre, que, com el vidre, permet que els raigs solars passin a la superfície i no els alliberi cap enrere, s’anomena efecte hivernacle. Aquest fenomen global pot provocar diverses conseqüències que els científics ambientals han de tenir en compte a l’hora de planificar les projeccions del canvi climàtic.
Plus del fenomen
Cal dir que no hi ha moltes conseqüències positives de l’efecte hivernacle. I els que destaquen sovint són contradictoris, descabellats i poc convincents. El fenomen en si, tot i que es va descobrir al segle XIX, no representa un fet definitivament clar i explicable per a la ciència, encara hi ha una gran quantitat de controvèrsia i discussió. Viouslybviament, l’escalfament de l’atmosfera impedeix el refredament global, que tindria un efecte perjudicial per a moltes formes de vida. Sens dubte, aquest és un aspecte positiu de l’efecte hivernacle, que, com es veurà, té un desavantatge. Un augment de la temperatura mitjana del planeta pot provocar el desenvolupament de la vida, noves espècies d’animals, plantes, així com el cessament de la vida, l’extinció d’espècies, etc. A més, la presència de gasos d’efecte hivernacle protegeix la Terra de pols còsmica i, en alguns casos, redueix el nivell de radiació.
Desavantatges del fenomen
A la zona de les conseqüències negatives de l’efecte hivernacle, la situació és més clara. En primer lloc, és l’escalfament global, que té conseqüències negatives evidents. La majoria dels científics afirmen que un augment de la temperatura té un efecte perjudicial sobre tota la vida del planeta, inclosa la vida humana. Fenòmens calorosos mesos d’estiu i tardor, als quals pot seguir la neu; hiverns càlids, gelades a la primavera; tot això ja és familiar per a totes les persones. La inestabilitat del clima a tot el planeta i la seva variabilitat constant reflecteixen la principal conseqüència negativa de l’efecte hivernacle. Cada any la humanitat s’enfronta a desastres naturals cada cop més: pluja àcida, sequeres, huracans, tsunamis, terratrèmols, etc. El dany rau no només en el fet que els organismes vius no tenen temps d’adaptar-se al clima canviant, sinó també en el fet que l’escalfament no es produeix per raons "naturals": l’efecte hivernacle és provocat, entre altres coses, pels humans activitats industrials i contaminació ambiental.
Com a conseqüència de l’augment de la temperatura, progressa la fusió de les glaceres, inestimables reserves d’aigua dolça per als humans. El nivell de l’oceà mundial i la seva composició canvien catastròficament, la zona de taigà i boscos tropicals es redueix significativament i, com a conseqüència, desapareixen els animals i les aus que hi viuen. Durant l'any, en algunes regions que abans eren àrides, cau una gran quantitat de precipitacions, cosa que condueix a la destrucció no només de zones naturals, sinó també d'agricultura. El debat al voltant de l’impacte de l’efecte hivernacle sobre la vida del planeta hauria de conduir al desenvolupament d’un programa d’acció específic per a les generacions presents i futures que contribuirà a augmentar les conseqüències positives i minimitzar les conseqüències negatives del fenomen.
