El concepte de "subjecte" s'utilitza activament en molts àmbits de la vida pública. En diferents ciències, s’interpreta de maneres diferents. Però també hi ha un significat bàsic que és similar en totes les disciplines.
Instruccions
Pas 1
En lògica, el subjecte és el subjecte en qüestió en el judici. És afirmada o refutada. Aquest és un dels conceptes fonamentals de la lògica, sense el qual és impossible construir cap inferència.
Pas 2
En filosofia, el tema està dotat d’una major llibertat. Significa aquell que realitza l'acció. És la persona o l'entitat que coneix o pensa. Tenint en compte que les diferents tendències filosòfiques tenen actituds diferents respecte a la capacitat de pensar o aparèixer de les persones, els animals i els objectes, no es pot nomenar un portador específic de les qualitats d’un subjecte en el marc d’aquesta ciència.
Pas 3
Els psicòlegs tracten el tema de manera diferent. Creuen que el principi autoconscient, que pretén oposar-se a tot el món circumdant, és el tema. A més de la realitat circumdant, també es coneix a si mateix, als seus propis estats, considerant-los com quelcom aliè.
Pas 4
La gramàtica també reivindica la seva pròpia interpretació d’aquest concepte. Aquí, el tema s’entén com el subjecte, que és el portador de qualsevol estat o el productor de l’acció.
Pas 5
En el camp de la jurisprudència, s’entén per subjecte una persona que té determinats drets i obligacions. Per exemple, l'objecte d'un delicte és el ciutadà que ha comès un delicte greu i n'és responsable.
Pas 6
En medicina, un subjecte és una persona que porta certes propietats. Per exemple, si una persona està malalta, segons la terminologia mèdica es pot considerar un subjecte malalt.
Pas 7
El concepte de "subjecte" s'utilitza no només en la terminologia científica, sinó també en la parla col·loquial. Molt sovint, en aquest cas, adquireix una connotació emocional negativa. Per exemple, un sospitós és una persona poc fiable.
