Triar la postura adequada per a la meditació és una de les condicions més importants per a una pràctica adequada, especialment quan es tracta de meditar asseguda. Una postura clàssica ben posicionada us permet relaxar-vos, sentir la respiració i no deixar-vos distreure pels inconvenients del cos.
La meditació respiratòria clàssica, o meditació asseguda, té tot un conjunt de postures en què el cos distribueix l’aire inhalat de manera més correcta, el menor cansament durant una estada asseguda prolongada i facilita la relaxació.
Tipus de pose de lotus
Generalment s’accepta que la millor posició per a la meditació és la posició del lotus. Tot i els seus clars avantatges respecte d’altres postures (calma la respiració, augmenta el flux sanguini a l’esquena, les cames i els músculs abdominals), la posició del padmasana o del lotus no és adequada per a tothom. En primer lloc, és prou difícil per a les persones majors d’edat, amb un cos inflexible. En segon lloc, simplement pot resultar incòmode en la meditació i la distracció.
La postura de lotus o siddhasana és lleugerament més fàcil de realitzar. En ell, cal creuar les cames, col·locant els peus sobre les cuixes oposades. Per realitzar mig lotus, també es requereix una preparació física força llarga, que desenvolupi flexibilitat, de manera que la postura tampoc no és adequada per a tothom. Tot i això, el siddhasana és molt beneficiós per millorar el subministrament de sang als òrgans, per a la part inferior de la columna i per desenvolupar flexibilitat. Intentar seure a la posició de lotus o mig lotus pot provocar dolor intens si el meditador té lesions o malalties de les cames i malalties del sacre.
La versió més senzilla del lotus en què es pot asseure qualsevol meditador és la postura "turca" o sukhasana. El cos accepta la sukhasana fàcilment, les cames no es cansen i l’esquena, per regla general, roman força recta. Aquesta posició es pot recomanar per a qualsevol persona de qualsevol edat amb qualsevol estat de salut, excepte lesions molt greus a les cames (fractures al genoll o a la tíbia).
Altres postures de meditació assegudes
Una de les postures de meditació més suaus és asseguda als genolls. Només cal seure als genolls, redreçar l’esquena i posar les mans als malucs. La postura és molt lleugera i permet respirar de manera uniforme i potent durant la meditació. Per simplificar aquesta posició, podeu utilitzar un petit coixinet dur que formi una mena de capa entre les cames i les natges, o un petit banc especial sota el qual podeu treure les cames.
Es considera que la postura més còmoda per a la meditació sobre la respiració és la "postura egípcia": s’ha d’asseure en una cadira ferma amb reposabraços, amb les cames en angle recte i les mans als reposabraços.
No oblideu que durant la meditació és possible i necessari canviar de postura perquè el cos pugui descansar i funcionar sense problemes. És molt important en qualsevol posició asseguda mantenir l'esquena recta perquè no hi hagi pressió sobre els òrgans interns.
