Se sap que el tabac va arribar a Europa gràcies a Cristòfor Colom, que va portar fulles seques dels Estats Units que va descobrir. No obstant això, la història del tabaquisme va començar molt abans. Les pintures rupestres de tribus antigues demostren el procés de fumar, mentre que els antics no fumaven cada dia, ja que aquesta ocupació encara no s’havia convertit en un hàbit, sinó que anava acompanyada de rituals màgics i de comunicació amb els esperits.
La història de l’origen del tabaquisme, encara que no sigui en la forma en què la coneixem ara, s’hauria de contemplar des de les posicions d’Orient i Occident. La informació que ens ha arribat ha estat llegida principalment per historiadors a partir de pintures rupestres, frescos antics i descripcions de viatgers antics.
Est
Es poden trobar imatges als temples de l’Índia que mostren sacerdots incendiant herbes perfumades i respirant el fum. No se sap amb certesa si es tractava de tabac o d’altres herbes, però, tanmateix, aquest procés no es pot descriure d’una altra manera que fumar. També han sobreviscut els frescos que representen pipes per fumar. Es van trobar articles similars durant les excavacions a Egipte. Segons els historiadors, es van col·locar a les criptes de la noblesa rica als segles XXI i XXI. AC.
Heròdot, que descrivia les seves observacions sobre la vida dels escites –pobles que habitaven els territoris d’Europa de l’Est i de l’edat mitjana a l’època de l’antiguitat i de l’edat mitjana–, va testificar que també inhalaven el fum de les plantes que cremaven. Pel que sembla, aquestes pràctiques eren de caràcter religiós, eren la clau per comunicar-se amb esperits i realitzar rituals màgics.
La literatura antiga xinesa conté informació sobre l’ús de diverses herbes per fumar, inclòs el cànem. Les manipulacions per fumigar els pacients es duien a terme principalment per sanadors o ministres dels temples. El cànnabis, que té propietats narcòtiques, s’ha utilitzat per entrar en tràngol amb finalitats religioses. A més, les plantes es prenien per via oral, utilitzant-se en forma d’ungüent. El fumar tabac es percebia a l’antiguitat com a part d’un ritual curatiu.
Oest
Occident significa, en primer lloc, Amèrica del Nord i del Sud, on es va originar l’arbust del tabac, completament format cap al 6000 aC. Se sap que les antigues tribus índies van descobrir aquesta planta cap al 1000 aC. i van fer intents d’utilitzar-lo: fumaven, mastegaven, s’hi fregaven i fins i tot feien ènemes per comunicar-se amb els déus. A la tribu Huron hi ha una antiga llegenda sobre com una misteriosa dona posseïda pel Gran Esperit va salvar la gent de la fam. Les patates creixien al lloc que li tocava la mà dreta i el blat de moro a l’esquerra. I on es va quedar a descansar, el tabac va començar a créixer. Els indis utilitzaven el fum del tabac per comunicar-se amb l’Esperit. També es creia que fumar ajudava els guerrers a combatre la fam. Més tard, van començar a aparèixer canonades a Amèrica del Nord. A Amèrica del Sud, els indis van aprendre a enrotllar fulles de tabac per fumar; aquest continent es va convertir en el bressol dels primers cigars.
