A primera vista, un mandala pot semblar una imatge bella i incomprensible. Tanmateix, els creadors solen posar-hi un significat i un simbolisme especial i, des del punt de vista religiós, el mandala és un objecte sagrat.
Instruccions
Pas 1
Traduïda del sànscrit, la paraula mandala significa "cercle, centre, unitat". En les pràctiques religioses hindús i budistes, es tracta d’una imatge o imatge esquemàtica sagrada. Un mandala completat es considera una font d’espiritualitat i força, concentrant-vos en el qual podeu tocar el diví i conèixer el vostre veritable jo.
Pas 2
El mandala s’associa a un simbolisme especial, en si mateix és un símbol geomètric amb una estructura complexa que, per dir-ho així, representa un model de l’univers. Normalment s’inscriu un quadrat al cercle exterior, i en ell hi ha un cercle interior en forma de lotus o en forma de segments. El cercle exterior simbolitza l’Univers, el quadrat - orientació cap als punts cardinals i el cercle interior - la dimensió de les divinitats, els budes, els bodhisattvas (“éssers amb consciència despert”, aquells que es van negar a deixar d’encarnar-se per salvar tots els éssers vius). A més, el mandala és un símbol de la roda de la vida i la mort, les estacions canviants, els cicles galàctics i els processos còsmics d’existència. Recorda a una persona la connexió amb l’infinit.
Pas 3
Els mantres es representen en un pla (bidimensional) o en relleu, tridimensionals. Es poden crear a partir d’una gran varietat de materials. Així, es dibuixen sobre sorra, paper, traçats a partir de pols de colors, brodats sobre tela, teixits a partir de fils, fets de fusta, pedra o metall. A l’Est, es poden veure mandales a les parets, sostres i terres dels temples. Sovint són objectes de culte perquè es consideren sagrats.
Pas 4
La creació de mandala pot ser un procés meditatiu i curatiu. Quan s’utilitza un mandala com a símbol de la meditació, quan es centra en els seus elements i patrons, la ment s’ajusta, contribuint a la realització de qualsevol veritat o al descobriment de les capacitats d’una persona. Al Tibet, des de l’antiguitat, els monjos han estat creant complexes mandales de sorra de colors i gemmes triturades per desenvolupar l’enfocament i la millora personal. La creació de mandala té lloc segons certes regles. També pot formar part d’un ritual d’iniciació religiosa, després del qual el mandala és objecte de destrucció.
Pas 5
Al món modern, el mandala s’utilitza àmpliament en psicoteràpia. La teràpia amb mandala està guanyant popularitat. Es creu que les formes geomètriques presents al mandala són símbols importants per a l’inconscient humà i són universals per a tots els pobles. Per tant, el cercle pot simbolitzar la Terra rodona, el cicle del dia i la nit, el moviment, l’infinit, el naixement al món. Carl Gustav Jung és considerat un dels fundadors de la teràpia amb mandala.
