La psicologia humana s’ordena d’una manera estranya: a l’estiu esperem l’hivern i, a l’hivern, l’aproximació de l’estiu. La floració de les primeres plantes, per exemple, els dent de lleó, comença a parlar de l’aparició de la calor a la primavera.
Dent de lleó
La dent de lleó és una flor que pertany al gènere de les plantes herbàcies perennes. La dent de lleó pertany a la família Aster. S’observen flors de dent de lleó a tots els llocs i regions. Tot i això, hi ha algunes excepcions. Per exemple, les regions del nord i l’alta muntanya. En alguns països, la dent de lleó es considera un cultiu de jardí i es cultiva in situ. La dent de lleó s'utilitza com a aliment i planta medicinal.
Dent de lleó de la família Astrov
La família de les plantes aster és un dels grups més nombrosos de plantes dicotiledònies. Hi ha 32.913 espècies de plantes i 1911 gèneres a la família Astrov. La família aster troba la seva distribució a tots els racons del món, independentment de les condicions climàtiques. Els representants de la família Astrov són plantes herbàcies anuals o perennes. Els arbusts o arbres petits són molt menys comuns. Una excepció és l’escala peciolada, que creix a les illes Galápagos. Aquesta planta té una alçada de fins a vint metres. Una altra planta alta de la família Astrov és la brachylena merana que creix a Madagascar. El seu gruix és d’1 metre i la seva alçada pot arribar fins als quaranta metres.
Funcions de dent de lleó
La dent de lleó té una arrel tapada ramificada que pot fer fins a seixanta centímetres de llarg. La tija sol tenir menys de dos centímetres de gruix. La planta té les fulles nues, que són incises pinatinament i recollides en una roseta basal. La dent de lleó té una fletxa cilíndrica de floració. És buit per dins. L’extrem està tancat en una única cistella de flor groc brillant i ligulada. La planta comença a florir al maig i dura fins a finals d’estiu. Els fruits maduren un mes després del començament de la floració. El fruit de dent de lleó és un aqueni de color marró gris de forma oblonga que porta una malla de pèls en una llarga tija. Totes les parts del dent de lleó contenen suc blanc lletós.
L’arrel de dent de lleó conté amargor (taraxacina, taraxacerol), alcohols triterpens, substàncies resinoses, inulina, vitamines, oli gras, calci, proteïnes i altres substàncies.
Beneficis per a la salut de la dent de lleó
L'acció del dent de lleó pot ser molt diversa: colerètica, purificadora de sang, laxant, antiviral, antiespasmòdica, diürètica, diaforètica, antipirètica, bactericida, antihelmíntica, tònica.
En medicina popular, s’utilitza l’arrel de dent de lleó, pel seu efecte colerètic i enfortidor, per a malalties hepàtiques, colitis hepàtica, hepatitis i colelitiasi. La combinació de l’ús de suc de dent de lleó i suc de rave negre dóna un efecte molt útil.
La infusió de flor de dent de lleó s’utilitza per eliminar les taques d’envelliment i les pigues. Una màscara feta de fulles fresques de dent de lleó hidrata, rejoveneix i nodreix perfectament la pell.
