La descolonització és un procés històric en què els territoris ocupats pels països colonials reben la independència amb ple reconeixement de la sobirania. De vegades, els països guanyen la independència en el curs de la lluita per l'alliberament, enderrocant el domini dels colonialistes.
Instruccions
Pas 1
El primer important procés de descolonització va tenir lloc el 1947, quan l’Índia va declarar la seva sobirania i es va alliberar de la dependència colonial britànica.
Pas 2
L’Índia és un dels països postcolonials que realment s’ha desfet de la influència britànica. El govern va aconseguir unir la gent i posar-la en el camí del desenvolupament independent, va començar a invertir en el desenvolupament de la indústria, l'agricultura, la ciència i l'educació. Ara l’Índia és un soci igualitari entre els països desenvolupats i els desenvolupadors de tecnologies informàtiques modernes, els científics indis són els principals especialistes del món.
Pas 3
Malauradament, l’onada de sobirania declarada per molts països africans no va aportar benestar i prosperitat als pobles d’aquests països. Els països desenvolupats els defineixen pel concepte general de "països del Tercer Món".
Pas 4
Abandonant les seves antigues colònies, els colons van treure tot el valor, explicant que tots els valors es van crear amb l'ajut de la seva capital. Els països africans estaven a la vora de la fallida, no hi havia indústria, l’atur era desenfrenat i el tresor no tenia fons per als problemes més urgents. Els països occidentals, aprofitant la indefensió dels governants dels nous països sobirans, es van afanyar a proporcionar "ajuda" als països del Tercer Món. Així, va començar l’era de la neocolonització.
Pas 5
Es va permetre als empresaris occidentals al territori dels països, que van començar a invertir en el desenvolupament de la producció, en el desenvolupament de l'interior de la Terra. Tot això es va fer amb un cost mínim, utilitzant els recursos naturals d'aquests països i la mà d'obra barata local.
Pas 6
Els països sobirans van tornar a caure en esclavitud, ara econòmicament. Els inversors occidentals es van assignar la majoria dels beneficis a si mateixos, i la resta es va retornar en forma de beneficis per a les mercaderies venudes, importades pels països del Tercer Món pels mateixos inversors i venudes a preus de monopoli. Estant sota control econòmic vigilant, els països no van tenir ni tenen l’oportunitat d’invertir en el desenvolupament del país. La corrupció, erigida pels funcionaris locals com a font de beneficis, el creixement dels deutes externs, han portat aquests països a esclavitzar la dependència dels països occidentals.
Pas 7
Els nous moviments d’alliberament que van escombrar els països del Tercer Món, les guerres interètniques, la manca de política econòmica dels líders dels països van provocar només un major caos i una immersió en una completa dependència dels països inversors. La descolonització de molts països es va convertir en un desastre encara més gran que l'opressió colonial.
