Si parlem d’una traducció literal del llatí, la paraula “estímul” o estímul significa un pal punxegut, una galleta que s’utilitza per conduir animals. Els diccionaris moderns revelen el significat d’aquesta paraula com una mena de factor intern o extern que motiva l’acció. És a dir, els esdeveniments es produeixen segons el següent esquema: estímul - reacció - acció desitjada.
Estimular accions de tota mena és una part integral de la vida. En aquesta ocasió, hi ha una expressió fixa molt bona: "Si vols obligar una persona a fer alguna cosa, fes que també la vulgui". O dit d’una altra manera, estimular.
Les persones amb incentius es troben a tot arreu: a casa en relació amb un cònjuge, fills, parents i amics; a la feina, principalment en cooperació amb subordinats.
Tipus d’incentius
Hi ha molts tipus d’incentius. En primer lloc, és, per descomptat, la coacció. Quan una persona simplement es veu obligada a fer alguna cosa. Aquest és el tipus d’estímul més desagradable, però, per desgràcia, és molt comú en tots els àmbits de la vida humana.
Un altre tipus d’incentius és potser el més agradable. Es tracta d’un incentiu material. És agradable rebre recompenses materials per les vostres accions. I quan l’import de la remuneració monetària comença a créixer directament en funció de la millora de la qualitat del treball realitzat, es pot comptar amb la consciència i consciència de l’empleat.
L’estímul emocional, per descomptat, té dret a ser-ho, però no és tan eficaç com el tipus anterior. Pocs estarien d’acord a treballar només per a l’elogi. Tot i que els nens estan molt disposats a completar les tasques que reben tant dels pares com dels professors com a resultat de l’estimulació emocional.
I l’últim tipus d’incentius és l’autoafirmació. Sovint, l'orgull i l'orgull, el desig de demostrar als altres la seva superioritat empenyen una persona a l'acció.
És el concepte d’incentius que fonamenta molts programes motivacionals moderns que els directors de recursos humans fan servir per construir un equip i aïllar un líder. El concepte d’incentius també és el centre de la descripció del progrés econòmic, sempre que les reserves internes superin les necessitats. En aquest cas, es considera un incentiu una sobreabundència objectiva.
Estimulació fisiològica
El concepte d’estímul també es troba a la fisiologia. Aquí, aquesta paraula denota un canvi en l’entorn que afecta una cèl·lula o receptor. Aquest canvi provoca una resposta reflexa. Amb una reacció perllongada, es produeix una adaptació sensorial.
La resposta als mateixos estímuls és diferent per a cada persona. No hi ha cap criteri específic en la selecció d’incentius. Cada situació és única i individual. El gran nombre d’incentius permet fer front a diferents situacions.
