La inculturació és el procés d’unió d’un individu a una determinada cultura, així com l’adopció de normes, hàbits i estratègies de comportament sostenibles. Els científics culturals moderns utilitzen el terme inculturació com a comprensió de les normes i valors culturals per part d’un nen, i també inclou la percepció de les normes culturals pels adults.
La inculturació s’entén com l’assimilació de normes i tradicions per part de les persones en la seva cultura. Aquest procés es duu a terme quan la personalitat i la cultura s’influencien mútuament: atorga a una persona certes qualitats personals, mentre que una persona la influeix.
Aquest procés és possible amb la comunicació diària amb persones pertanyents a la mateixa cultura, de les quals la personalitat no aprèn conscientment els estereotips de comportament consagrats en aquesta societat. El procés d’inculturació consisteix en suport vital, desenvolupament personal i comunicació social.
Maneres de desenvolupar la inculturació
Aquest procés té diversos camins de desenvolupament. La forma més comuna és la imitació: l'anomenada imitació del comportament d'altres persones. Des del punt de vista de la inculturació, fins i tot el procediment més senzill, com menjar aliments o gestos, té un cert valor.
La segona forma és la identificació. Aquesta és la capacitat d’acceptar el comportament, les actituds i els valors de l’entorn proper. Per exemple, els nens solen estar tan orientats a la carrera professional com els seus pares.
A diferència dels mecanismes positius, també n’hi ha de negatius, com la vergonya i la culpa, que suprimeixen els mecanismes positius. La vergonya sorgeix quan s’exposa, encara que no la requereix per al vi. Una persona amb un sentiment de culpabilitat es castiga a si mateixa: és turmentada pel turment per cometre una mala acció.
La inculturació es divideix en dues etapes: primària i adulta. L’etapa inicial és l’assimilació dels principals components de la cultura des del naixement fins a l’adolescència. És l’estabilitzadora més important de la cultura. L’etapa inicial d’inculturació contribueix a l’assimilació absoluta de la cultura. No obstant això, si el procés es va interrompre, el nen pot créixer amb una percepció de la cultura completament canviada.
L'etapa adulta comença amb l'edat adulta, quan l'individu entra en l'edat adulta. En aquesta etapa, afecta només alguns elements de la cultura que han sorgit durant el darrer període de temps. Es tracta d’invents o descobriments que afecten directament la cultura en el seu conjunt. En aquesta etapa, l'individu desenvolupa la capacitat de dominar de forma independent les normes culturals. L'etapa adulta d'inculturació implica una experimentació deliberada amb la cultura en el seu conjunt. En aquesta etapa, es presta molta atenció a la professionalització, motiu pel qual la inculturació s’associa principalment a aspectes socioculturals. En aquesta etapa, una persona viu fins a la vellesa. El procés finalitza amb la jubilació. Durant aquest període, per a l'individu, la tasca principal esdevé preservar el sentit de la vida. És per aquest motiu que el problema de la inculturació de la gent gran és molt rellevant en la societat moderna.
