La imatge tradicional de la pantalla d’un televisor o d’un ordinador és plana i bidimensional. La percepció humana, per descomptat, complementa fins a cert punt aquesta realitat artificial, però, en general, una imatge plana no permet gaudir plenament de la imatge. Es va trobar una sortida a aquesta situació quan van aparèixer les tecnologies 3D.
Tecnologies 3D: un viatge a un món tridimensional
La tecnologia 3D és un nom general per a diferents tipus d’imatges volumètriques. Traduïda de l'anglès, la combinació "3 dimensions" significa literalment "tridimensional". El 3D inclou una imatge tridimensional, gràfics tridimensionals, així com un conjunt d’eines i mètodes de maquinari i programari que permeten crear objectes tridimensionals.
La principal aplicació d’aquestes tecnologies es troba en la creació d’imatges en pantalla o full pla. Les tecnologies 3D s’utilitzen en televisió, cinema, arquitectura i jocs d’ordinador. L’últim avanç en tecnologia 3D va ser la invenció de la impressió 3D.
Avui en dia ja és possible imprimir objectes físics senzills amb longitud, amplada i alçada en impressores 3D especials.
Quan es parla de 3D, normalment signifiquen cinematografia. Aquest sistema permet construir la il·lusió d’una imatge tridimensional que es mostra en una pantalla gran. L’ús de tecnologies tridimensionals al cinema es basa en la visió binocular característica dels humans. Tots els detalls més petits que l’analitzador visual capta passivament, la retina els processa per separat. I només llavors el cervell connecta els elements individuals de la imatge en una imatge tridimensional holística.
Característiques de les tecnologies 3D
Els gràfics en 3D consisteixen a interactuar amb un espai imaginari que té tres dimensions. Però aquest món volumètric es mostra en una superfície plana que només té dues dimensions. En alguns casos, un objecte o imatge representat en un pla es percep com a tridimensional sense dispositius addicionals.
Sovint, s’utilitzen cascos virtuals o ulleres especials amb efecte estereoscòpic per percebre la realitat tridimensional.
Una imatge volumètrica en un espai bidimensional consisteix a construir una projecció d’un model tridimensional sobre un full o pantalla plana. Aquí, més sovint, no es pot prescindir de l’ús de programes especials d’ordinador. En aquest cas, l'objecte representat en forma tridimensional sol ser una còpia exacta d'un objecte del món material. Però també pot ser de qualsevol manera abstracta, feta, per exemple, a partir de formes geomètriques.
La creació d’un objecte 3D comença amb la creació d’un model mitjançant mètodes matemàtics de processament de dades. A continuació es visualitza el model matemàtic, després del qual pren la forma d’una projecció, que reflecteix l’escena o l’objecte físic seleccionat per al modelatge. El resultat de la visualització amb l'ajut de mitjans tècnics es mostra en un dispositiu terminal, per exemple, en una pantalla de TV o en una pantalla d'ordinador personal.
