El segell certifica l'autenticitat dels documents. Què certifica l'escut? Probablement un autèntic respecte per la història de la vostra família, empresa, ciutat o país. El dibuix d’un escut és una imatge escrita d’acord amb totes les regles heràldiques, que ajuda a mostrar la continuïtat dels temps i les tradicions.
Instruccions
Pas 1
L’origen de la paraula “escut” és força interessant. Com moltes altres paraules estrangeres, aquest terme ens va venir de la llengua alemanya, on "ebre" significava "herència". Això no és d’estranyar, ja que l’escut de la família feudal va passar de pare a fill com a propietat heretada.
Pas 2
Normalment l'escut consta de l'anomenat escut i l'exterior. Això també es deu al fet que inicialment els cavallers van pintar els seus escuts en escuts de batalla. Hi ha diverses formes d’escut comunes. És una forma varangiana en forma de triangle, una forma massiva espanyola quadrada. També es troba en francès, italià i alemany. A l’hora d’escriure l’escut es practica l’anomenat “principi de la relació d’aspecte inversa”. Això es fa de manera que la direcció del patró de l’escut es dirigeixi cap al costat heràldic dret. El cas és que, si es col·loca incorrectament, la figura en moviment representada a l’escut no atacarà l’enemic, sinó que, al contrari, fugirà d’ell a tota velocitat.
Pas 3
Tradicionalment, es feia servir un determinat esquema de colors per a l’escut. Dos metalls (or i plata, dues pells i cinc esmalts de colors) és el conjunt mínim que s’ha utilitzat durant molt de temps per crear qualsevol escut d’armes. Si l’or real era massa car, s’utilitzava pintura groga. El mateix passava en el cas de la plata.
Pas 4
L’aparició de l’escut com a símbol corporatiu a la vida de l’Europa medieval es remunta al segle XIV. Va ser llavors quan l’heràldica penetra en la vida pública i s’acosta a l’art i la literatura. Els artesans urbans formen gremis i associacions. Apareix el prototip de l’uniforme modern. Per exemple, els carnissers londinencs tenien lliures blaves i blanques i els forns de verd. Els pellers van poder col·locar pell d’ermini a la imatge del seu escut. Ben aviat a tota Europa es van omplir d '"armes parlantes": escuts de vocals, que normalment representaven les eines de producció d'un taller concret i símbols heràldics.
Pas 5
Cal assenyalar que l’escut com a símbol de comunitat i poder era apreciat no només pels comerciants o cavallers, sinó també per l’església. La imatge de les claus creuades de Sant Pere, lligada amb un cordó daurat sobre un escut vermell sota la tiara papal, es va convertir en l’escut del Vaticà. Aquest escut és vàlid fins als nostres dies.
