Amb el descobriment d'Amèrica, es van estendre els rumors entre els europeus sobre un país fabulós situat a noves terres. Es creia que aquest país abunda en or i tresors acumulats per la població local. Molts aventurers han intentat trobar aquest món d’abundància i accedir a les seves riqueses. Però més tard va resultar que el fabulós país, anomenat Eldorado, és només un mite.
Com va néixer la llegenda d’El Daurat
La llegenda d’El Daurat es basava en un costum religiós descrit pels conqueridors europeus, que observaven entre els nadius de Sud-amèrica. En alguns dies, el líder dels indis anava a un dels llacs sagrats i hi feia sacrificis, dutxant-se de sorra daurada.
Els etnògrafs van descobrir més tard que el ritual descrit pels espanyols es va utilitzar quan es va inaugurar un nou governant natiu. Va ser recobert amb una capa d’argila, i després els assistents van cobrir el cos del líder amb pols d’or, com a conseqüència de la qual semblava que es daurava.
El regle "daurat" d'una bassa esquitxada de joies va navegar fins al mig del llac. Allà es llançaven a l’aigua joies i estris d’or. Exagerant la quantitat de metall preciós, els espanyols van creure que el fons del misteriós llac s'hauria d'haver cobert amb una gruixuda capa d'or. Això va donar lloc a rumors sobre els tresors inexplicables dels nadius.
Nombrosos europeus emprenedors van dedicar temps i diners a la recerca d’un país que suposadament era abundant en or.
El Daurat: mite desmentit
Un dels exploradors d'Amèrica del Sud, el conquistador d'Orellana, estava convençut que la màgica terra d'Eldorado es trobava a prop del riu Amazones. Va portar a Europa no només mostres de productes d'or locals, sinó també històries plenes de ficció fantàstica sobre les riqueses d'aquestes terres. El nom mateix del mític país va ser encunyat per l'espanyol Martínez.
Traduït del castellà, El Dorado significa literalment "daurat", "esquitxat d'or".
Els espanyols, en la seva recerca d’El Daurat, també van confiar en les històries dels indígenes, explicant l’existència d’una ciutat antiga a l’interior de la seva terra ferma, que era tan rica que tots els seus carrers estaven completament coberts d’or.
Les embellides narracions dels espanyols es van convertir en la base per a la creació de la llegenda del "país daurat". Fins a mitjan segle XIX, persones de diverses nacionalitats la buscaven sense èxit. Els britànics creien que El Dorado es trobava a la zona adjacent al llac Guatavita, situada a Colòmbia. Però les activitats de cerca, concebudes per una de les empreses industrials britàniques, van acabar amb un fracàs i una decepció total dels membres de l’expedició.
Sí, la recerca d’un país fabulós anomenat Eldorado, que va durar gairebé cinc-cents anys, va acabar amb un fracàs. Però han enriquit molt la ciència amb descobriments etnogràfics i geogràfics. I el prometedor nom de la mítica terra de l’abundància va començar a utilitzar-se quan algú volia emfatitzar la riquesa desconeguda d’una localitat.
