Després d’haver completat una obra d’art, l’autor sol avaluar críticament el resultat de la seva obra. En el moment de revisar el text, de vegades voleu donar més expressivitat al llibre per transmetre al lector la idea i les característiques principals de la idea. Un epígraf curt i figuratiu us pot ajudar.
Què és l’epígraf
Un epígraf se sol anomenar aforisme capaç, un dictamen, una cita d’una obra d’un autor famós o un proverbi amb què comença l’obra. Aquesta inserció es col·loca al principi de l’assaig o davant de cadascuna de les seves parts individuals. Un epígraf triat correctament reflecteix el significat de l’obra, n’indica l’esperit, expressa l’actitud de l’autor davant la seva creació.
L’ús d’epígrafs en obres literàries no és una norma obligatòria. Els estats d’ànim públics, les tradicions literàries van canviar i, amb ells, els epígrafs van passar a la moda o es van deixar de fer servir. El dret d’utilitzar aquest breu text anterior queda completament a criteri de l’autor. Només ell pot decidir si l’epígraf és capaç d’ajudar el lector a comprendre millor els pensaments que s’inclouen a l’assaig.
L’epígraf s’acostuma a fer completament a la part dreta del full o amb un sagnat significatiu al costat esquerre, sense utilitzar cometes. Es considera que aquesta part del text no hauria d’ocupar més de la meitat de l’amplada de la pàgina. Si l’epígraf, que té la forma d’una cita, té el cognom i les inicials de l’autor, normalment no posen punt després. La mida del tipus de lletra que s’utilitza per escriure l’epígraf ha de correspondre al text principal de l’obra o tenir una mida lleugerament menor.
Com triar l’epígraf adequat
Les cites d’obres d’altres autors s’utilitzen més àmpliament com a epígrafs d’obres. A l’hora d’escollir aquest passatge, s’ha d’esforçar per assegurar-se que sigui el més breu i concís possible, però que alhora reflecteixi amb exactitud el pensament de l’autor. Amb prou feines té sentit citar cites extenses i llargues. L’avantatge de l’epígraf és la brevetat i exactitud de l’expressió del pensament.
Les oportunitats molt àmplies les proporciona l’ús d’aforismes, que sovint s’entenen com a refranys figuratius de grans persones. L’aforisme d’un científic, escriptor eminent o figura pública combina expressivitat i integritat del pensament. Tot i això, ningú no prohibeix a l’autor plantejar un aforisme tot sol. Si el dictamen té èxit, el lector no exigirà a l'autor un certificat que acrediti que és famós, famós i respectat a la societat.
Proverbis, refranys, acudits i altres petites formes d’art popular també es poden utilitzar àmpliament en el disseny de l’epígraf. L’oferta d’aquestes dites és força àmplia, de manera que cada autor pot escollir un epígraf popular per a la seva obra que reflecteixi més les característiques del text que el lector està a punt de conèixer. Només és important que un refrany o una dita es combinin amb l’estil general d’escriptura i no surtin del rang semàntic.
