El propòsit de parlar en públic és transmetre informació al públic o convèncer-lo d’alguna cosa. Parlar en públic és el gènere més eficaç de parlar en públic, ja que implica comentaris en directe de l’audiència.
Què és típic per parlar en públic?
L’estructura del discurs en parlar en públic és molt diferent de la comunicació quotidiana. A més, no només s’utilitzen activament els mitjans lingüístics de persuasió, sinó també els no lingüístics, com ara gestos i expressions facials. El paper dels mitjans no lingüístics és enorme: capten l’atenció de l’audiència i fan que vulguin compartir les emocions del parlant. Atès que el propòsit del discurs és principalment persuasiu, es caracteritza per centrar-se en rebre comentaris del públic. Poden ser preguntes, comentaris aleatoris i exclamacions d’aprovació.
Parlar en públic és extremadament eficaç. Per descomptat, l’autoritat de l’orador als ulls del públic és molt important, però un bon orador pot guanyar fins i tot als oponents recents al seu costat. És cert que el curs i la naturalesa d’un discurs públic sovint depèn de l’ànim psicològic del parlant, de la seva creença en els seus propis punts forts i de la informació que transmetrà al públic.
Mètodes i tècniques
La tècnica de la conversa amb un públic nombrós s’ha desenvolupat des de temps remots. Encara hi ha certes regles per a parlar en públic que determinen en gran mesura la seva eficàcia.
En primer lloc, el discurs del ponent s’ha de preparar d’acord amb el nivell social i educatiu del públic al qual pretén parlar. El discurs ha d’estar clarament estructurat i extremadament clar per al públic. En segon lloc, la informació ha de ser suficientment objectiva i útil per al públic. L’ideal seria que també fos veritat. En tercer lloc, "un discurs breu durant uns quaranta minuts" és ineficaç. És difícil mantenir l’atenció d’un gran nombre de persones durant molt de temps, de manera que s’ha de reduir la durada del monòleg a 15-20 minuts. Si hi ha molta informació, és millor fer pauses per fer preguntes, perquè el públic es relaxi. En quart lloc, l’orador ha de ser prou emocional. Això no significa gest o moviment excessiu a tota l'àrea de representació. Un bon orador ha de dominar les tècniques d’entonació.
I, finalment, en cinquè lloc, s’ha de prestar una atenció especial al començament i al final de l’actuació. El públic recorda millor aquestes etapes.
Per descomptat, aquestes tècniques són variables: tot depèn del nivell cultural i de les particularitats dels oients del discurs. Els objectius del ponent i moltes altres circumstàncies són factors significatius fins a on i en quines condicions té lloc un discurs públic: a l'interior o a l'aire lliure, en una sala petita o en un estadi, amb presència de VIP o només al seu cercle propi.
