La consciència, com a controlador intern, té un valor particular per a una persona, cosa que li permet avaluar críticament el seu comportament. La seva característica de valor es pot entendre en funció de les tasques i funcions de la consciència i la seva definició com a categoria de consciència moral.
Les tasques de consciència
La consciència és la consciència moral d’una persona, la seva capacitat interior per distingir entre el bé i el mal. El valor característic de la consciència és que aquesta qualitat anima una persona a prendre una decisió no a favor del mal, sinó a favor del bé. La tasca de la consciència és determinar per una persona en una situació específica com ha d’actuar. Per descomptat, cada personalitat estableix el marc del comportament mateix, però la consciència és capaç d’absorbir completament les experiències d’una persona. És una expressió de la seva participació holística en l’experiència emocional.
Funcions de consciència
El valor característic de la consciència ve determinat per la seva funció principal, és a dir, l’autocontrol. Aquesta qualitat recorda a l’individu la responsabilitat i les obligacions morals que té una persona, tant a si mateixa com als altres. La vida moral d'una persona pressuposa l'acompliment de funcions específiques per part de la consciència, que parla encara més del valor d'aquesta qualitat.
Les funcions principals de la consciència són executives, legislatives i judicials, i és en elles que es manifesten la llibertat, la dignitat i l’autoritat de consciència. Es valora la consciència per poder assenyalar sempre els requisits de la llei moral. Aprova o denuncia els fets comesos, els castiga o els recompensa. Si la consciència està ben entrenada, no només avaluarà les accions d’una persona, sinó que l’ajudarà a no fer el que després lamentarà.
La consciència com a consciència moral
La consciència inclou tota activitat humana conscient moralment. En cada moment de la vida, la consciència és el resultat moral d’un determinat acte o sèrie d’accions. El valor de la consciència rau en el fet que una persona és responsable no tant davant els altres com cap a si mateixa, ja que se la considera portadora de valors universals més alts. La consciència insisteix a fer el deure.
Generalment s’accepta que la consciència pot ser clara i que totes les persones, de vegades sense adonar-se’n, s’esforcen per això. Una consciència tranquil·la és la consciència d’una persona que, en general, fa front als seus deures morals i no té violacions importants del deure ni desviacions importants de les directrius morals. Esforçar-se per aconseguir una consciència tranquil·la és l’objectiu de tota persona, que de vegades és inconscient. El valor característic de la consciència també rau en el fet que pot donar a una persona qualitats com la calma, l’equilibri i l’optimisme, que fan de la persona la part més útil de la societat.
