"Venint de Déu": així s'interpreta el nom de la increïblement exquisida i misteriosa planta, les orquídies. Fa 2500 anys, Confuci va anomenar les orquídies les flors favorites dels xinesos i va escriure un tractat sobre el seu cultiu, suggerint l’ús d’orquídies per a la meditació i la inspiració. Aquesta increïble planta creix a tot el món, excepte l’extrem nord i els deserts. Té un període de floració molt llarg, que arriba a diversos mesos. I la singularitat dels colors rau en la singularitat i en una gran varietat de formes, colors i aromes.
De tornada de deambulacions llunyanes, els primers viatgers van parlar de flors d’una bellesa fantàstica amb aromes indescriptibles: orquídies. Però van considerar que aquesta planta era un paràsit, no apte per al cultiu. La primera orquídia tropical de vainilla (Vanilla platifolia) va ser portada a Europa el 1510 pels conquistadors espanyols. L’espècia obtinguda dels seus fruits no madurs s’ha convertit en la més cara després del safrà. El 1641 es data l’esment d’una orquídia decorativa –la sabata de dama nord-americana– que es descriu a la llista de plantes del Jardí Botànic d’Holanda. El 1733, la bellesa tropical Bletia verrycunda (orquídia de terra amb flors vermelles brillants) va aparèixer a Anglaterra, on va arrelar i va florir. I el 1793, el capità Bligh va portar quinze orquídies de l’expedició. A finals del segle XVIII i principis del XIX, va començar l'autèntica "febre d'or de les orquídies". A Europa, les flors estan de moda. Van estudiar, recollir, intentar seleccionar. Centenars de caçadors d’orquídies han viatjat a l’Amèrica Central a la recerca de flors extravagants. La majoria eren aventurers, preocupats només pels beneficis. Les espècies rares de flors trobades van ser barbàriament destruïdes. Es descriu un cas de com, a l’illa de Santa Catarina, al Brasil, dos anglesos van trobar una parcel·la amb orquídies, van recollir flors i la resta van ser tallats i llançats al mar. Les orquídies creixen també a Rússia. Els més famosos són: sabatilla de dama, calipso bulbós, fèrula de dues fulles. Actualment, els botànics tenen més de 20 mil espècies d’orquídies. Però la gran varietat no salva aquestes increïbles flors de l’amenaça d’extinció. Durant més de quatre-cents anys, la gent ha intentat conrear orquídies, tot volent o sense voler destruint les seves poblacions naturals. Moltes espècies ja han desaparegut sense deixar rastre, d’altres estan a punt de desaparèixer. Les nostres orquídies del nord, que figuren al Llibre vermell, també s’han convertit en una raresa.
