La química moderna no va sorgir de zero. Té les seves arrels a l’edat mitjana. En aquells temps llunyans, eren especialment respectats els alquimistes, que intentaven comprendre els secrets de la matèria i aprenien a extreure l’or d’altres metalls que no es consideraven nobles.
Instruccions
Pas 1
Un alquimista era una persona dedicada a la ciència oculta relacionada directament amb les transformacions químiques de les substàncies. Els investigadors creuen que els primers experiments alquímics ja els van organitzar els sacerdots de l'Antic Egipte, que van utilitzar la pràctica de la curació secreta. En aquells temps, l’art de curar els malalts estava determinat en gran mesura per l’habilitat de barrejar diverses substàncies i components vegetals.
Pas 2
Amb el pas del temps, els estudis d’alquímia van adquirir un significat pràctic diferent. Els alquimistes, que van poder seure als seus laboratoris durant diversos dies, van intentar descobrir una manera d’obtenir or d’altres metalls. El plom es considerava el material font més comú a partir del qual els titulars de coneixements secrets esperaven obtenir lingots preciosos.
Pas 3
La transformació dels metalls base en or també tenia un significat filosòfic ocult. Va consistir en el procés de purificació espiritual i exaltació del mateix alquimista. Es va creure que durant molt de temps treballant a propòsit amb elements químics, el mestre de l'alquímia va ser capaç d'aprendre els secrets més íntims de la vida. El procés d’aquesta ascensió espiritual va ser difícil i llarg, de vegades feia falta tota una vida.
Pas 4
Poc se sabia a la societat sobre la vida real dels alquimistes, ja que intentaven envoltar les seves activitats amb un aura de misteri. Els alquimistes van utilitzar un llenguatge simbòlic especial en la seva pràctica. Fins ara s’han conservat receptes manuscrites per obtenir elixirs complexos i la “pedra filosofal”, que són gairebé impossibles d’entendre per una persona no iniciada. Tots els elements químics dels registres d'alquimistes van ser designats mitjançant una imatge condicional. Els savis van fer tot el possible per xifrar les seves receptes perquè no fossin enteses pels forasters.
Pas 5
Ja en temps antics, els científics naturistes van criticar durament i justament els alquimistes, considerant la seva investigació mística i desproveïda de perspectiva. Per exemple, el famós metge Avicena va considerar l’alquímia una pèrdua de temps. En els seus escrits, va assenyalar que no veia maneres reals de transformar el metall normal en or.
Pas 6
De fet, les idees dels alquimistes sobre la possibilitat de transformació mútua de certs productes químics eren primitives i allunyades de la veritable ciència. Tanmateix, la investigació alquímica va impulsar el desenvolupament d’idees sobre l’estructura de la matèria i, en última instància, va determinar l’aparició de la química, sense la qual no es pot imaginar la civilització moderna.
