L’aigua és la font d’existència de tots els organismes vius. Les plantes no poden funcionar sense la humitat que necessiten, és necessària per a molts processos, inclosos els que asseguren la seva activitat vital.
La simple combinació d’hidrogen i oxigen dóna suport a la vida al planeta Terra. L’existència d’éssers humans, animals i plantes es veurà amenaçada en condicions de sequera. Les plantes es componen d’aigua i matèria seca (tota la resta) i l’aigua que hi ha no és inferior al vuitanta per cent. Però fins i tot un contingut tan alt d’humitat no és suficient per mantenir l’activitat vital, per tant, és important el procés de recepció de l’exterior. Les plantes utilitzen aigua per a la funció metabòlica i fisiològica. Per exemple, la transpiració juntament amb l'evaporació ocupa fins al noranta-vuit per cent de l'aigua que entra. La transpiració és el procés de construcció de matèria seca per al cos d’una planta mitjançant aigua; sense ella, no és possible l’activitat vital. Gràcies a ella, la planta rep els nutrients necessaris per al creixement i el desenvolupament, i també els mou i els lliura al lloc adequat. L’evaporació està dissenyada per mantenir la termoregulació, és a dir, evitar el sobreescalfament, mantenir la temperatura dins de certs límits i també evitar la destrucció de proteïnes sota la influència de les altes temperatures ambientals. Les reaccions químiques a les plantes només es produeixen en solucions, la part aigua. El procés de fotosíntesi no és una excepció: la formació de substàncies orgàniques a partir de diòxid de carboni i aigua amb la participació de la clorofil·la continguda en les plantes. Qualsevol planta que no obtingui la quantitat adequada d’aigua s’esvairà gradualment. Inicialment, perd el seu aspecte atractiu, l’elasticitat dels teixits. Això passa perquè la manca d’humitat l’obliga a concentrar totes les forces vitals a l’interior (al sistema radicular), sense gastar-les en fullatge. A més, la planta mor gradualment, incapaç de rebre nutrients i lliurar-los al seu destí.
