Amb el desenvolupament de les relacions de mercat, el paper de la publicitat augmenta, es converteix en un dels factors determinants en el desenvolupament de l’empresa. El nivell de vendes de béns, el grau de popularitat dels serveis depèn de la publicitat.
És incorrecte percebre la publicitat com una eina de màrqueting: també és un mitjà de comunicació, un mètode de comunicació entre una empresa i un consumidor. Aquesta funció de la publicitat s’anomena comunicativa.
Propietats publicitàries
La publicitat és un fenomen socioeconòmic complex que té un context social i té moltes connexions amb diversos àmbits de l’activitat humana: amb economia, política, detall públic, religió, etc.
La publicitat té un alt nivell d’influència, que influeix en l’opinió pública, determina el model de comportament. Al mateix temps, la publicitat actua com a font d’informació, estableix contactes entre persones i controla el procés de comunicació. Aquestes oportunitats publicitàries s’anomenen comunicatives. La funció de comunicació social de la publicitat s’utilitza en el procés d’influència en el destinatari. En aquest cas, la publicitat té propietats informatives, pragmàtiques, expressives i de gestió. A partir d’això, la publicitat es pot veure com una àrea única d’interacció amb la informació. La publicitat serveix com a mitjà de comunicació entre diferents públics en funció dels objectius de l’anunciant.
Comunicació publicitària
Per obtenir una comprensió completa de la interacció, tingueu en compte l’esquema de comunicació publicitària. Els elements principals de la comunicació social són: codificació i retroalimentació: les característiques d’aquests elements estan determinades pels objectius de la publicitat i les característiques del públic objectiu.
El paper més important de la comunicació social de la publicitat correspon al destinatari de la publicitat, és a dir, al seu destinatari. Una eina de comunicació és una crida, un missatge o un missatge incrustat en un anunci. La font de comunicació o inductor és l’anunciant, l’anunciant. Aconseguir l’efecte publicitari desitjat es caracteritza per ser un contacte publicitari. La codificació de la comunicació publicitària és el procés de transmetre una idea transmesa a través de text, símbols, imatges.
Els mitjans de circulació de la comunicació publicitària poden ser tant verbals com no verbals. Els mitjans verbals inclouen tractament textual o verbal. La publicitat directa i les estratègies publicitàries solen distingir-se. La publicitat directa és un procés quan l’emissor s’adreça directament als destinataris. L’estratègia publicitària es basa en el principi d’atracció indirecta al destinatari, a través dels líders d’opinió.
