L’encaix de Bruges és una tècnica de punt original que es pot reconèixer immediatament entre tots els altres. Al mateix temps, les cintes es disposen en un patró determinat i es connecten amb una cadena de bucles d’aire. Aquests patrons també s’anomenen Brussel·les, Flamenc o Vologda.
Història
Aquesta tècnica de teixir era coneguda per les agulles al segle XVI. Es considera que la seva terra natal és Flandes Occidental, que en aquella època formava part dels Països Baixos. Els habitants d’aquests llocs teixien puntes a les bobines.
El comerç i les colònies eren les principals fonts d’ingressos d’aquella època. I el país va florir a costa seva. I els alegres flamencs es distingien pel seu amor per tot allò bonic. Tot plegat va provocar l’aparició d’una tècnica de teixit de bellesa única i deliciosa, que finalment es va convertir en el segell distintiu d’aquesta regió. L’encaix flamenc es va equiparar fins i tot amb joies precioses.
Tècnica de teixir
Crochet Bruges és una imitació bastant precisa de la tècnica del punt del segle XVI. Per tant, en molts esquemes hi ha termes com "vilyushka", "nasnovka", "retícula", etc. Val la pena començar a teixir traçant una trena. Consta de doble ganxet i bucles d’aire. L'amplada pot ser qualsevol, però, en general, és de 4 columnes. A més, durant el teixit, es forma un arc al costat de la trena, amb l'ajut del qual es connectarà en els propis patrons.
El dibuix en si mateix es pot col·locar de diferents maneres: en cercle, serp, anell ampli, etc. números. A més, a les instruccions, cada motiu es ressalta per separat i es teixeix de manera independent. En primer lloc, s’indica el bucle d’aire de la primera fila, després hi ha les columnes de diverses files posteriors, arcs, etc. Les línies contínues després d’ella indiquen elements que es repeteixen.
Els llaços laterals es fan amb un sol ganxet, després amb un sol ganxet i bucles d’aire. Cal teixir columnes de diferents alçades, ja que així es garanteix el revolt de la trena. A més, la fila inversa ha de teixir-se de la mateixa longitud. D’aquesta manera es mantindrà ordenada la vora contundent.
Si, durant el punt, es forma un gran espai entre les forquilles, normalment s’omple amb una cadena de llaços d’aire que formen una teranyina calada. Però perquè quedi preciós necessita un patró geomètric simètric. El començament i el final de les forquilles es tanquen entre si, formant així un contorn irrompible.
Aquest és el patró tradicional per teixir puntes de Bruges. Quan hàgiu adquirit prou habilitat, podeu crear els vostres propis patrons, que només estaran limitats per la imaginació.
