Quan les persones presenten un ram de flors com a regal, normalment no pensen en el significat simbòlic que conté. Mentrestant, hi ha fins i tot una "fluorografia" científica especial dedicada al llenguatge de les flors.
El llenguatge de les flors es va encunyar originalment en harems orientals. Els odaliscs avorrits, incapaços de sortir de casa i sovint languidint durant anys en espera de l'atenció del seu amo, van transferir els seus sentiments i experiències als objectes que l'envoltaven, incloses les flors. Les seves associacions van anar adquirint el significat dels símbols. Amb el pas del temps, el llenguatge secret de les flors va ser dominat pels homes i va guanyar popularitat com a manera de parlar dels seus veritables sentiments sense paraules.
El llenguatge de les flors va arribar a Europa gràcies al viatger francès Franz Aubrey de Montreux. El 1727 va publicar un llibre "Un viatge per Europa, Àsia i parts d'Àfrica", on, entre altres informacions interessants, va parlar dels símbols florals que existeixen a Pèrsia i Turquia. No obstant això, la popularitat real del llenguatge de les flors es degué a l'esposa de l'ambaixadora anglesa a Turquia, Mary Wortley Montague. El 1763 es van publicar les seves "Notes", en què descrivia la llengua oriental de la correspondència amorosa "pobles". El paper principal en ell es va assignar a les flors. La capacitat de desxifrar el significat de les flors s’ha convertit en un autèntic art. Al mateix temps, tots els detalls eren importants: quan i com es presentava el ram, amb quina mà es tenia, quantes flors conté, etc.
El 1819 es va publicar a París el primer diccionari floral, autor de Charlotte de la Tour. La publicació més popular sobre el llenguatge de les flors, però, va ser Flower Traditions: The History, Poetry, and Symbolism of Flowers de la miss escocesa Coruthers.
A Rússia, el primer i potser l’únic llibre completament dedicat a la llengua de les flors, Selam, o la llengua de les flors, es va publicar el 1830. El seu autor, el poeta Dmitry Oznobishin, va descriure el significat de gairebé 400 plantes. A més de la història sobre el significat simbòlic, cadascun d’ells anava acompanyat d’una rèplica d’una conversa en el llenguatge de les flors.
Per exemple, un clavell blanc simbolitza la innocència i l'amor pur, un de rosa diu: "Mai t'oblidaré" i un de groc: "Em vas decebre". El cactus espinós, curiosament, denota calidesa i constància. Amb l’ajut d’un lliri de vall, el jove li diu a la nena que s’ha convertit en un adorn de la seva vida. El lliri blanc, a més del símbol tradicional de puresa i innocència, és un signe d’admiració per una bella estimada.
La rosa és un símbol d’amor conegut, però cada color li confereix a la flor un significat especial. El blanc encarna un amor cast i secret, groc: gelosia, acompanyat d’un debilitament dels sentiments, rosa: la promesa de la felicitat. Les tulipes vermelles també són una explicació de l’amor, però les grogues no signifiquen gens la separació, com es cantava a la famosa cançó, però li diuen a la nena que el seu somriure és bell, com la llum del sol.
També importa el nombre de flors que formen el ram. Per tant, es dóna una flor com a senyal d’atenció, tres: respecte, cinc: reconeixement i set: amor. Per cert, al contrari de la idea generalment acceptada que el nombre de colors ha de ser certament imparell, a partir de 10, pot ser qualsevol cosa.
Malauradament, avui en dia el llenguatge de les flors està quasi oblidat, però es pot i s’ha d’estudiar. Amb aquest propòsit, podeu utilitzar llibres sobre floristeria i fitodisseny. Seccions interessants i informatives sobre el llenguatge de les flors es troben als llibres "Els fonaments del fitodisseny" de Diana Grozhan i Victoria Kuznetsova, "Ikebana, Arrangement, Floristics: The Art of Bouquet Drawing" de Marina Vitvitskaya, "Flowers for Love" de Zinaida Maltseva.
