És difícil imaginar un somni dolç i còmode sense coixins. A més, aquests elements familiars ajuden a donar als interiors una llar acollidora i acabada. I els coixins van aparèixer a l'antiguitat, però, tenien un aspecte diferent i s'utilitzaven no només per comoditat de dormir.
Instruccions
Pas 1
Molta gent pensa que l'estructura de la paraula "coixí" indica una relació directa amb un objecte que es pot posar sota l'orella. Però aquesta interpretació del significat és popular. De fet, el diccionari etimològic s’explica de manera diferent. El primer en l'idioma rus antic va ser la paraula "dodukha", que significa quelcom airejat o inflat. L'ús generalitzat de la paraula "coixí" comença al segle XIII, i el significat es defineix literalment com "quelcom estimat i proper, parent".
Pas 2
La història dels primers coixins es conserva a les antigues piràmides egípcies. És cert que el propòsit d’aquests articles entre els faraons i els nobles egipcis era diferent: es mantenien els pentinats durant el son. Podien ser coixins de fusta còncaus en un suport, així com pedra, metall o porcellana, sobre els quals es representaven déus que custodiaven la gent durant el son. Els japonesos van utilitzar articles similars fins al segle XIX. Populars a la Xina, els coixins de jade tenien la forma d’un tigre estirat amb un recés còmode especial per al cap. A poc a poc, la gent va arribar a la conclusió que el coixí no és necessari per a la seguretat del pentinat, sinó per a una estada còmoda.
Pas 3
L’antiga Grècia es considera el bressol dels primers coixins tous, i aquests objectes quotidians habituals van començar a representar meravelloses obres d’art, ja que les cobertes estaven brodades amb bells dibuixos. Als nobles grecs els agradava molt recolzar-se sobre un llit suau i la presència de coixins aportava una importància al propietari.
Pas 4
Els antics romans van rebre els primers coixins com a botí durant les conquestes militars. Els agradaven especialment els plens de plomall d’oca, de manera que els generals enviaven les fletxes més ben apuntades per caçar oques salvatges. Però la majoria dels romans utilitzaven articles per dormir fets amb herba, plomes d’ocells o pèl d’animals. No tothom va tenir l’oportunitat de comprar aquests articles, ja que eren molt cars, de manera que només els podia utilitzar els rics.
Pas 5
Si imaginem un castell medieval amb un terra de pedra fred i corrents constants, quedarà clara la introducció d’una innovació: els coixins es van convertir no només en un atribut d’un luxós llit càlid, sinó que, col·locats sota els nostres peus, van representar un mitjà per protegir-los del fred. La comoditat dels coixins suaus es va realitzar durant molt de temps. No s’oblidaren de posar-los sota els genolls durant les oracions, a la sella d’un cavall, en lliteres i carruatges.
Pas 6
Antigament a Rússia, els coixins de ploma i plomall suaus eren un mitjà de luxe per als rics, i la gent comuna els omplia de fenc o crin de cavall. Formaven part integral del dot de la núvia. A l’est, hi havia el costum d’omplir coixins de plantes que emetessin olors agradables, fetes posteriorment amb finalitats medicinals.
Pas 7
Ara no existeixen tot tipus de coixins. Els japonesos es van distingir per un invent especial. Per exemple, per a les dones a les quals els encanta descansar sobre l’espatlla dels homes, se’ls ocorregueren articles per dormir en forma de cos masculí sense cap ni braç. Les persones que no vulguin despertar-se al matí poden triar un coixí despertador especial. Al principi, despertarà el propietari en un moment determinat amb un lleuger tremolor i, si una persona es veu superada per un son incessant, el coixí us farà despertar amb una lleugera descàrrega de corrent.
Pas 8
Ara aquest objecte comú s’ha consolidat fermament a la vida humana. Dissenyats amb elegància, combinats amb bon gust en color, forma i mida, els coixins aporten comoditat i confort a l’entorn de la llar.
