El Big Ben és un dels símbols més reconeguts de la Gran Bretanya. Es pot veure en pel·lícules, sèries de televisió, dibuixos animats, sovint se l’esmenta en diversos llibres. La història de l’aparició d’aquest enorme rellotge és força inusual.
Com va començar tot?
La història de la creació d’aquest rellotge comença el 1844. Un famós arquitecte anomenat Charles Bury, que va participar en la construcció del palau de Westminster, va presentar una proposta per col·locar un rellotge inusual a la torre de Sant Esteve. Se suposava que aquest rellotge era el més precís i el més gran del món.
El Parlament va donar suport a la idea. El projecte va ser desenvolupat per un mecànic anomenat Benjamin Valiami, i George Airey, un famós astrònom, també es va unir al projecte. Al cap de molt poc temps, van sorgir desacords entre ells. George Airy va proposar enllaçar el rellotge projectat per telègraf amb l’observatori existent de Greenwich per tal de controlar-ne la precisió. Valiami creia que aquesta idea no era factible. El debat dels mestres es va estendre durant cinc anys, com a resultat, el projecte de Benjamin Valiami va ser simplement rebutjat.
Mechanic Dent va ser contractat per crear el nou projecte. Va ser capaç d’aconseguir la precisió requerida, però el mecanisme del rellotge pesava cinc tones. A més, les dimensions tant del dial com del moviment van ser molt impressionants. Així doncs, l’alçada de la campana principal del futur rellotge va superar els dos metres, el diàmetre va superar els tres metres i la longitud del pèndol era de quatre metres. Les agulles horàries del rellotge eren originàriament de ferro colat, mentre que les agulles dels minuts eren de coure. Però després de la instal·lació del rellotge, es va decidir substituir les gruixudes mans de ferro colat per unes de metall més clar.
Dades d'Interès
La gran inauguració del nou rellotge va tenir lloc el 31 de maig de 1859. Inicialment, les quatre esferes es van il·luminar amb cremadors de gas, però el 1912 tota la il·luminació es va convertir en elèctrica. L’error de Big Ben va ser senzillament increïble en aquella època: d’un segon i mig a dos segons al dia. Cal tenir en compte que el rellotger va aconseguir resoldre el problema amb aquest error de forma totalment inesperada. La precisió d’aquest sofisticat mecanisme es pot ajustar amb una moneda de cèntim. N’hi ha prou amb posar-lo o treure’l del pèndol. Aquest mètode encara s’utilitza avui en dia.
Es desconeix qui va donar exactament el seu nom al Big Ben. Hi ha dues versions. El primer diu que el rellotge porta el nom del famós boxejador Benjamin Count, el segon afirma que el rellotge porta el nom de Benjamin Hall, que va dirigir la comissió parlamentària que va prendre el rellotge. Tots dos candidats tenien una mida impressionant, de manera que el sobrenom de Big Ben, és a dir, "Big Ben", s'adaptava a tots dos.
