De vegades, el nucli semàntic d’una unitat fraseològica no té res a veure amb el significat existent de l’expressió, tot i que el seu significat és clar fins i tot per a una persona allunyada de la filologia. L’estudi d’expressions estables pot revelar secrets profunds de la humanitat, el significat dels quals només s’ha conservat en una frase estable.
Si voleu repetir alguna cosa des del principi, es recomana a "ballar des dels fogons". Al mateix temps, no ha de ballar en el sentit literal de la paraula, el més important és començar de nou. Sorgeix la pregunta: per què l’estufa de les unitats fraseològiques s’associa al principi.
Qui i quan es va ballar des dels fogons
La versió més estesa fa referència a la novel·la inacabada d’un escriptor poc conegut del segle XIX V. Sleptsov "L’home bo". El protagonista de la novel·la recorda com se li va ensenyar a ballar i, cada vegada que no aconseguia tenir èxit en el següent pas, l’enviaven als fogons, des d’on començava la dansa.
Tanmateix, aquesta versió genera dubtes sobre la seva fiabilitat. Per descomptat, hi ha obres, cites a partir de les quals es converteixen en unitats fraseològiques, el mateix "Ai de l'enginy" de Griboyedov. Però és improbable que una escena d’inacabada i, per tant, no llegida per la majoria del públic de la novel·la, pugui arribar a ser citada fins a tal punt.
En aquest cas, ens referim a les tradicions arquitectòniques segons les quals es van construir els fogons en cases aristocràtiques. Per fer que els fogons ocupessin menys espai, es col·locava contra la paret; en aprendre a ballar, el moviment començava des de la paret extrema per donar més espai als ballarins.
Es podria considerar aquesta tradició una font d'unitat fraseològica, si no fos per la seva altra variant, no menys estesa i amb un significat similar: "ballar des dels fogons". Amb prou feines us podeu imaginar joves aristòcrates ballant.
Qui ballava des dels fogons
La paraula "dansa" s'adapta més lògicament a les tradicions populars. És a dir, podem concloure sobre l'origen més antic de la unitat fraseològica. Per aclarir la situació, té sentit recórrer a les tradicions populars. En algunes províncies russes, hi havia un ritual de noces per rebre una nora a la família. Una jove dona va sortir de l’estufa dient: "Estic caminant des de l’estufa, llegeixo les catifes (compto)".
La cerimònia de casament entre molts pobles eslaus es va iniciar amb la mort i el renaixement: una filla que abandonava la casa dels seus pares es considerava perduda pel seu niu natal. I l’aparició d’un nou membre a la família del nuvi es va associar amb el naixement.
Aquí s’obre el significat sagrat de l’estufa a les cases dels antics pobles eslaus. L’estufa, la llar de foc, tot això fa referència a temps antics, quan la gent vivia a les coves. Alguns filòlegs fins i tot ressegueixen la connexió entre les paraules "forn" i "cova". La llar significava foc, que significa vida, totes les danses màgiques tenien lloc al voltant del foc. Es considerava que la llar era el centre del clan, és a dir, el moviment de la núvia "des dels fogons" significa el naixement d'un nou membre de la família.
Aquesta interpretació de la unitat fraseològica és bastant semblant al llatí "ab ovo": de l'ou, és a dir, des del principi. L’ús modern de l’expressió “ballar des dels fogons”, és clar, és més frívol, però la seva essència no canvia a partir d’aquesta, des del principi.
