Els primers discos de gramòfons del país van aparèixer el 1898. Tenien un aspecte de discos de 17 cm i només tenien un enregistrament de so per una cara. Aleshores no es feien servir etiquetes de paper i tota la informació es va gravar immediatament a la part central del disc.
Com es van reproduir els discos?
El 1877, T. Edison va inventar un fonògraf amb cilindres per enregistrar i reproduir sons. El mateix any, E. Berliner va modificar una mica la invenció i va inventar discos de goma per enregistrar i reproduir sons. Així va aparèixer el gramòfon, on l’agulla del gramòfon s’adheria a una placa receptora de so i aplicava les ranures espirals corresponents al disc.
Als Estats Units, una taula giratòria mecànica tenia els termes grafòfon, fonògraf o "màquines parlants" a causa de les "guerres de patents" amb E. Berliner.
Mitjançant el rellotge, el disc girava i l'agulla es movia al llarg de l'espiral del disc, provocant les vibracions corresponents de la placa vibrant. D’aquesta manera, es reproduïa tot el complex de sons gravats amb una bona precisió.
Ja als anys 40-60, la millora del gramòfon va aconseguir una transmissió bastant clara del so de les peces vocals i instrumentals. A Europa occidental, la fabricació de gramòfons era una poderosa indústria independent. A més de la producció de discos (discos) d’un repertori variat interpretat per excel·lents cantants i virtuosos musicals, s’ha convertit en una indústria independent.
Però, com ja sabeu, no hi ha límit de millora …
Versió portàtil
A la primera meitat del segle XX, va sorgir la idea d’una versió portàtil del gramòfon. Així doncs, el 1913 va aparèixer un dispositiu mecànic per reproduir discos de gramòfon: un gramòfon. El seu invent pertany a l'empresa DECCA. El gramòfon va ser dissenyat i patentat pels germans Pathé. El gramòfon es diferenciava del gramòfon amb una petita banya incorporada al cos i estava disposat en forma de maleta, que portava un mànec especial. Però la seva principal diferència va ser en el mètode de formació de la ranura del so. Al gramòfon, era profund, no transversal.
La idea d'un "gramòfon portàtil" estava pensada per ser utilitzada en el camp per als militars britànics.
Al gramòfon, es feia servir un motor de moll com a impulsor, mentre que el reforç del so es feia mitjançant una campana, que s’amagava dins de la caixa. La pastilla tenia una membrana i una agulla metàl·lica. El motor tenia un regulador de velocitat centrífug i un ressort era suficient per reproduir un o dos costats del registre.
El volum del gramòfon arribava fins als 80-100 dB, però, la qualitat de la reproducció del so depenia de l’agulla gastada i no era en cap cas alta: ronca i amb fortes distorsions. Amb l'arribada del gramòfon per substituir les agulles d'acer, que es va haver de canviar després de tocar un disc, van començar a aparèixer agulles de safir, ja dissenyades per a ús repetit.
