Moltes persones, especialment aquelles que vivien en temps soviètics, han sentit a parlar del concepte de "dialèctica". Normalment s’utilitzava en relació amb la filosofia marxista-leninista. No obstant això, per a la majoria, aquest terme ha estat completament incomprensible. Llavors, què és la dialèctica?
Instruccions
Pas 1
La dialèctica és un dels mètodes per dur a terme una discussió filosòfica basada en l’argumentació, així com una manera de pensar especial, aquest concepte, com molts altres termes filosòfics bàsics, va aparèixer a l’Antiguitat. Va ser introduït per Plató en la seva famosa obra "Diàlegs". Va utilitzar el mètode dialèctic per descriure diàlegs amb diversos participants, durant els quals van sortir a la llum diverses contradiccions d'opinió. Aquestes contradiccions permeten entendre millor el tema del debat.
Pas 2
En la filosofia medieval, el desenvolupament de la dialèctica va continuar. Aleshores significava l'art de la discussió en principi, que incloïa la formulació correcta de preguntes i respostes, una selecció d'argumentació competent i una anàlisi lògica del material abans de presentar-lo al públic.
Pas 3
En els temps moderns, la filosofia ha assolit un nou nivell de desenvolupament, i l’abast de la investigació s’ha ampliat significativament. La dialèctica es va continuar utilitzant activament. Per exemple, el famós representant de l'escola filosòfica alemanya Fichte va crear una manera de crear teories filosòfiques mitjançant l'antítesi, que era molt propera al mètode dialèctic. Hegel també va contribuir significativament al desenvolupament de la dialèctica.
Pas 4
La dialèctica s’ha convertit en un dels principals mètodes de la filosofia marxista. Però, a diferència de Hegel, Marx considerava que la matèria era primària davant l'esperit i, en conseqüència, va aplicar el mètode dialèctic principalment per explicar les lleis del desenvolupament de la realitat i no per a idees especulatives sobre ella.
Pas 5
Més tard, les anomenades "lleis de la dialèctica" van ser formulades pel coautor de Karl Marx Friedrich Engels. El primer d'ells, entès com "La transició de la quantitat a la qualitat", explicava la interdependència d'aquestes dues categories. Aquesta llei explicava tant els fenòmens naturals, per exemple, un canvi en l’estat d’agregació de la matèria, com els socials, per exemple, un canvi en les formacions.
Pas 6
La segona llei revela el problema de la unitat i la lluita dels contraris. Segons ell, són les contradiccions les que condueixen al desenvolupament i al canvi. En l’àmbit públic, un exemple d’aquesta llei és la lluita de classes que serveix per al desenvolupament social.
Pas 7
La tercera llei, anomenada "Negació de negació", il·lustra el procés mateix de canviar un fenomen. Per adquirir una nova qualitat, un fenomen ha de perdre la seva antiga.
Pas 8
Una part important de la dialèctica marxista era també un mètode especial de construccions lògiques, expressat en el sistema "tesi-antítesi-síntesi". Segons ella, per a cada afirmació controvertida cal proposar-ne una altra que ho negui i, a partir d’ambdues, s’ha de deduir una síntesi d’idees, que consisteix en els punts forts d’ambdues afirmacions.
