El llac Baikal és l’emmagatzematge d’aigua dolça més gran del món. Es troba al centre d’Àsia i sembla una mitja lluna enorme. Tradicionalment, el Baikal es considera un llac, tot i que en termes de profunditat, longitud i estructura de la conca, sembla més aviat un mar petit. Les disputes sobre l'estat natural de l'embassament no disminueixen.
Instruccions
Pas 1
Ja fa diversos segles, científics de renom, basant-se en els fets confirmats per la ciència, sovint feien servir el terme "mar" en relació amb el llac Baikal. Aquesta imatge es reflecteix en l’èpica dels pobles locals, en les notes dels viatgers i fins i tot en les cançons populars, on es canta sobre “el mar gloriós, el sagrat Baikal”. Tanmateix, la comparació amb el mar és causada per la mida impressionant del llac Baikal.
Pas 2
El llac Baikal també està relacionat amb el mar per la naturalesa curativa de la costa. Des de l’antiguitat, la gent d’aquests llocs ha estat curada per aire net, curatiu, fang curatiu i fonts minerals. Ja al segle XVII, els investigadors d’aquests llocs van comparar el Baikal amb els mars del sud, que tenen la capacitat de curar el cos i l’ànima de les malalties. De fet, segons algunes característiques de l'estructura inferior, el Baikal s'assembla al famós Mar Mort.
Pas 3
Què dóna motius per considerar el Baikal un llac? El fet és que el Baikal no té sortida a les aigües de l’oceà i és l’emmagatzematge d’aigua dolça més gran del món. Les seves reserves són tan enormes que podrien proporcionar tota la població de la Terra durant diverses dècades. Els científics han calculat que el Baikal conté aproximadament una cinquena part del total d'aigua potable del món. Hi ha tan poques sals minerals a l’aigua del llac Baikal que es pot utilitzar com a aigua destil·lada.
Pas 4
El Baikal també es pot atribuir als llacs a causa de les peculiaritats de la vegetació i la fauna aquàtiques, que són característiques dels llacs. Hi viuen més de dues mil espècies d’animals aquàtics, i una part important només es pot trobar en aquest llac. Els científics expliquen l’abundància d’organismes vius per l’alt contingut d’oxigen a la columna d’aigua del Baikal.
Pas 5
La història del llac Baikal es compta en molts milions d’anys. Durant aquest temps, les ones no massa altes, sinó força escarpades, van influir activament en les costes cobertes de penya-segats, que deixen les seves bases sota la superfície de l’aigua. Sovint es poden veure llocs on els vessants costaners estan vorejats per enormes còdols i còdols, convertint-se en murs de fortalesa inexpugnables.
Pas 6
Curiosament, alguns geofísics recolzen la hipòtesi que el Baikal pertany a l’oceà emergent del planeta. Les mesures mostren que les riberes del llac s’estan expandint progressivament cada any. Una confirmació indirecta d’aquesta hipòtesi són també els freqüents terratrèmols i anomalies magnètiques observats a prop del llac Baikal. Tot això testimonia la lenta transformació de la conca lacustre.
