En la comunicació quotidiana, una persona sovint utilitza frases estables, les paraules de les quals, individualment, no es relacionen directament amb el significat del context. I la pròpia unitat fraseològica de vegades sona simplement salvatge. Per exemple, l'expressió "conduir pel nas".
Dites russes: un magatzem de saviesa i laconicisme
Els fraseologismes, les dites en la seva essència, en la parla viva i escrita, sempre donen a una expressió un sabor addicional, expressió. Però només a condició que l’orador i l’interlocutor siguin conscients del significat de l’enunciat. En cas contrari, és fàcil "cargolar-se" i ridiculitzar-se públicament.
Per utilitzar amb habilitat el que els traductors solen anomenar "jocs de paraules intraduïbles", heu de conèixer la història de la combinació de paraules. Per descomptat, per entendre el significat de l’expressió, aproximadament - “traduir-la del rus al rus”, és molt possible limitar-nos a mirar el Diccionari de sinònims fraseològics de la llengua russa. Però per sentir plenament el significat intern de la dita, és necessari esbrinar la naturalesa de la seva aparició i resseguir la història del desenvolupament de l’expressió en el temps. Sovint la unitat fraseològica en el procés d’ús de la parla adquireix matisos addicionals, amplia l’abast de la seva aplicació. Això és degut, precisament, a la incessant creativitat lingüística que prové de persones específiques: escriptors que tenen un gran sentit de la llengua, així com a nombroses llibretes desconegudes de la gent: bromistes i feliços companys.
Conduir pel nas no és només enganyar
Al Diccionari fraseològic educatiu de 1997 (autors: E. A. Bystrova, A. P. Okuneva, N. M. Shansky) s’interpreta l’expressió "conduir pel nas" com: "Enganyar, enganyar, prometre i no complir la promesa".
Les expressions sinònimes seran: "Fregar / fregar les ulleres, cercle / cercle al voltant del dit, espavilar / espavilar". Com a versió de l’origen de la facturació, hi ha una història amb gitanos que condueixen un ós al mercat i entretenen la gent. Per forçar la bèstia a fer les accions necessàries, van treure l’anell que s’enfilava pel nas. Així, "el van fer fer trucs, enganyant amb promeses de lliuraments".
Per exemple, li van donar una tarifa per realitzar un truc, aquí no hi havia cap engany. Més aviat, van enganyar el públic, convencent-los que l’ós feia voltes, aparentment per una galeta, i no perquè intentés evitar el dolor. Així, "conduir pel nas" és enganyar, deixant passar una cosa per una altra, intentant invisibilitzar la raó principal.
Conduir pel nas no és enganyar, sinó enganyar durant molt de temps. Es tracta d’una operació a llarg termini. "Et guia pel nas com un botí, però no te n'adones", diuen a una persona que creu promeses i accions ostentoses, que no veu i, de vegades, no vol veure, el fons.
