No és fàcil verbalitzar una fragància. Des del punt de vista de la classificació de perfumeria, no s’ha inventat una escala d’olors generalment acceptada, que és per a la definició de llum (longitud d’ona) i so (rang de freqüències). L’olor és un conjunt de molècules barrejades en diverses variacions, i és extremadament difícil de descriure i, encara més, de sistematitzar-la. Per tant, les característiques de màrqueting d’una composició de perfum solen ser un encaix preciós d’adjectius, que es poden teixir fàcilment amb un vocabulari ampli i una imaginació excel·lent.
Instruccions
Pas 1
La classificació convencional de les fragàncies de perfumeria encara s’aplica. Tot i això, no és científic, sinó artístic. Es tracta d’un sistema de notes manllevat de la descripció de la música. Cada fragància consta de tres notes: una nota inicial, una nota de cor (central) i una nota de base. Tots junts representen un "acord de perfum", mentre que no sonen l'un sense l'altre. En primer lloc, el nas percep la nota inicial de l’aroma i després apareix la nota del cor, només al cap d’un temps la nota de base completa l’aroma. És per això que, quan es descriuen fragàncies en catàlegs i revistes, s’utilitzen aquests diversos valors, que han de ser capaços de desxifrar.
Pas 2
Per tal de formular correctament les vostres preferències en fragàncies, confieu principalment en la nota del cor. És ella que et sentiràs al teu cos tot el temps, a diferència dels que t'envolten, que et trobaran a la nota inicial dels teus esperits i t'acompanyaran a la base. Una persona és capaç de reconèixer més de 100 mil olors, i els que li són propers agraden i donen plaer, el que més sovint descriu sense dubtar-ho. Passa al costat emocional. Descriviu l’olor a través dels sentits que dóna. Els conceptes de "alegria", "sentimentalisme", "tristesa", "vigor" o "malenconia" són força adequats per al perfum. Però això només marcarà la direcció.
Pas 3
Quan descriviu un aroma, no escatimeu en adjectius. Per exemple, "ric", "espès", "pesat" descriurà una olor, i "lúdic", "atrevit", "apassionat" ja es referirà a un tipus de perfum completament diferent.
Pas 4
Utilitzeu formes comparatives de paraules. L'olor pot evocar associacions persistents amb qualsevol objecte o fenomen, a través del qual és molt fàcil fer una descripció ampliada. Per exemple, "herba jove coberta de rosada del matí", "pal de vainilla al vi calent de Nadal" o "brisa fresca del mar salat", etc.
Pas 5
I, finalment, quan es repeteix l'aroma, no es pot prescindir de les característiques exactes dels "farcits". Quan doni direcció a un perfum floral, descriviu l’olor a través dels noms de les flors i les seves tonalitats: rosa, violeta, lliri de vall, lila, narcís; dolça, ensucrada, rica, etc. Els aromes afruitats són més fàcils d’expressar mitjançant noms de fruites: pera, papaia, maduixa, mandarina, pruna, préssec, etc. Els tons ambre es caracteritzen de la següent manera: vainilla, bergamota, espígol, encens. aromes llenyosos, es descriuen a través de notes: pàtxuli, sàndal, cedre, iris, murta, roser.
