Se sap que cada persona percep la informació del món exterior de manera diferent. Segons el canal sensorial que utilitza predominantment, els psicòlegs parlen del sistema de representació principal: visual, auditiu o cinestèsic. Per augmentar l’eficàcia de la comunicació, és aconsellable poder determinar el tipus de representació del món que utilitza el vostre interlocutor.
Instruccions
Pas 1
Recordeu els tres tipus principals de processament d’informació i sistemes de presentació. El sistema de representació visual es basa en impressions visuals. L’auditori organitza la percepció a través d’imatges auditives. Les persones amb un sistema de representació predominantment cinestèsic tenen una orientació més sensorial.
Pas 2
Tingueu en compte que aquests sistemes són rars en la seva forma pura, sovint parlem de la seva combinació. No obstant això, en la majoria dels casos, fins i tot amb el desenvolupament harmònic dels tres sistemes per mostrar informació sobre el món, un d'ells, anomenat el principal sistema representatiu, esdevé dominant.
Pas 3
Utilitzeu les anomenades tecles d’accés de veu per identificar el sistema de representació principal. Són les paraules (substantius, adjectius, verbs) que una persona utilitza predominantment en la seva parla. Converteix-te en un bon oient atent.
Pas 4
Valoreu la freqüència amb què una persona utilitza aquestes paraules en el seu discurs: brillant, vaga, perspectiva, visió, punt de vista, etc. L’ús d’aquests predicats de parla indica el predomini del sistema de representació visual.
Pas 5
Escolteu el discurs de l’interlocutor per identificar predicats que indiquen el seu ús del sistema auditiu. Els signes d’això seran les següents paraules i les seves combinacions: escolta, fort, soroll, silenci, sona bé.
Pas 6
Definiu el sistema capdavanter d’una persona com a cinestèsic si utilitza paraules en la conversa que reflecteixen experiències interiors i imatges sensorials: sentir, copsar, copsar l’essència, restringit, espremut, agut, profund.
Pas 7
Utilitzeu els gestos com a indicador addicional del predomini del sistema visual. Un interlocutor orientat visualment sovint acompanya la parla amb moviments de mans amplis i amplis, com si estigués estructurant l’espai d’esdeveniments descrit, percebut subjectivament com un conjunt d’imatges.
