El nom Svetlana no es pot anomenar el més comú, és inferior en popularitat a noms femenins com Sofia, Anastasia, Elizaveta i, tanmateix, està fermament arrelat al diccionari de noms russos. Els que trien aquest nom per a les seves filles no només s’atrauen pel seu bell so, sinó també pel seu origen eslau.
L’origen de parla russa del nom Svetlana és indubtable. Les seves paraules afins són "llum", "llum". Sembla noms tan primordialment eslaus com Snezhana, Milana. Aquesta similitud fins i tot va enganyar els científics-filòlegs, que durant algun temps van considerar el nom eslau, que va sorgir a l'era precristiana.
La investigació d’historiadors va refutar aquesta suposició: aquest nom no es va trobar en cap document rus antic. La seva singularitat rau en el fet que, a diferència de la majoria de noms, es coneix el moment exacte de la seva aparició i fins i tot el creador.
Creador de noms
El nom de Svetlana deu el seu naixement al poeta rus Alexander Vostokov (1781-1864). El veritable nom d’aquest home és Alexander-Voldemar Ostenek, va néixer al territori de l’Estònia moderna, era alemany de nacionalitat i no sabia cap paraula de rus fins als 7 anys. Però més tard, mentre estudiava a Sant Petersburg al cos de cadets, va aprendre rus i es va enamorar de la cultura russa. I tant que posteriorment va canviar el seu cognom alemany pel rus.
Aquest poeta va viure i treballar a l’època del romanticisme, quan els escriptors adoraven dedicar la seva obra al folklore, a les imatges de “l’antiguitat autòctona”. A. Vostokov no va ser una excepció. Va escriure un poema, el gènere del qual es va definir com un "conte heroic". Per descomptat, en aquesta obra, els personatges havien de portar noms eslaus. El poeta va anomenar el personatge principal Mstislav: aquest nom existia realment a Rússia i, per a l’heroïna, se li va acudir el nom de Svetlana.
Així, gràcies al poema d’Asts Vostokov "Mstislav i Svetlana", el nom va entrar a la literatura russa.
El destí del nom
Si A. Vostokov va crear el nom de Svetlana, Vasili Zhukovsky li va donar un "inici de vida". Aquest poeta es va fer famós per les seves traduccions autoritzades de balades d’escriptors romàntics alemanys i anglesos. Un d’ells és la balada del poeta alemany G. Burger "Lenora". V. Zhukovsky va encarnar aquesta història romàntica i esgarrifosa sobre una nena que es va emportar el seu nuvi mort a la balada Lyudmila.
Però l'autor no estava satisfet: volia crear una obra realment russa i hi havia un "accent estranger" a Lyudmila. I V. Zhukovsky escriu una altra balada en la mateixa trama - "Svetlana". Aquesta vegada, l’heroïna rep un nom que no es va trobar entre els eslaus, però que ja existeix a la literatura russa.
Amb la mà lleugera de V. Zhukovsky, el nom es fa popular. És cert que en aquella època el nom es donava en el bateig i el nom de Svetlana al calendari no podia ser-ho. Però juntament amb els noms oficials, hi havia "casa", les arnes que s'utilitzen fora del cercle familiar. N’hi ha prou de recordar l’heroïna del drama de M. Lermontov "Masquerade", que de vegades es diu Nina, actualment Nastasya Pavlovna. Com a sobrenom no oficial, el nom de Svetlana va entrar en ús al segle XIX. La portaven fins i tot els aristòcrates, per exemple, la baronessa Svetlana Nikolaevna Vrevskaya.
Després de la revolució de 1917, quan l’església va perdre el monopoli de la denominació, es va començar a donar oficialment el nom de Svetlana, que s’indicava en documents.
El 1943 el nom va ser reconegut per l’Església Ortodoxa. No, cap dona amb aquest nom no va ser canonitzada, però St. Photinia. Aquest nom grec també significa "brillant" i el nom de Svetlana va ser reconegut com el seu anàleg.
