La ciència del mapa es dedica a la creació de mapes geogràfics. Aquesta és una de les seccions de la cartografia que, molt probablement, va aparèixer abans de la invenció de l'escriptura. Les primeres cartes es representaven a pedres, escorça d’arbres i fins i tot sorra. S’han conservat en forma de pintures rupestres. Per exemple, es pot veure un bon exemplar a la vall italiana de Camonica, pertany a l’edat del bronze.
Els mapes geogràfics són un dibuix de la superfície terrestre; conté una quadrícula de coordenades amb signes convencionals que són els mateixos per a tots els països. Per descomptat, la imatge es redueix considerablement. Tots els mapes es divideixen en diferents tipus: per escala, cobertura territorial, finalitat i contingut. La primera categoria té tres tipus: poden ser a gran escala, mitjana i petita.
Per al primer, la proporció de la imatge i l’original pot ser d’1: 10 000 a 1: 200 000. S’utilitzen amb més freqüència, perquè la informació que conté és més completa. Els mapes a escala mitjana s’utilitzen més sovint en paquets, per exemple, en forma d’atles. La seva escala oscil·la entre 1: 200.000 i 1: 1.000.000 inclosos. La informació que conté ja no és tan completa, per tant s’utilitza amb menys freqüència. Doncs bé, l’última versió dels mapes geogràfics té una escala superior a 1: 1.000.000 i només s’hi dibuixen els objectes principals. I fins i tot les grans ciutats que hi contenen poden no tenir nom i semblar un petit punt. Molt sovint, s’utilitzen mapes a petita escala per indicar la distribució de diferents idiomes, cultures, religions i molt més. Un dels exemples més sorprenents són els mapes meteorològics, familiars per a gairebé totes les persones.
Per escala territorial, els mapes geogràfics es divideixen en mapes del món, continents, països i regions. Poden tenir moltes més cites. Per exemple, els mapes geogràfics poden ser educatius, de navegació, turístics, de referència científica i altres.
Per contingut, els mapes es divideixen en geogràfics i temàtics generals. El primer representa fenòmens geogràfics. Per exemple, assentaments, equipaments econòmics, socors, fronteres, etc. Els mapes temàtics es divideixen en dues subcategories: fenòmens naturals i socials.
Els mapes geogràfics són una de les maneres més convenients d’estalviar la informació que la gent necessita. És difícil sobreestimar el seu paper en la societat i en particular per a cada persona. La cartografia és una de les ciències més antigues que sempre serà rellevant.
