Els mapes i la cartografia són claus per estudiar la superfície de tota la superfície terrestre. És gràcies als mapes que la humanitat ha aconseguit sistematitzar la informació geogràfica de fonts de diferents èpoques. El desenvolupament de mapes i cartografia ha acompanyat tota la història de la humanitat.
Els mapes més antics
Les dades cartogràfiques més antigues es van trobar a la zona de Camonica (Itàlia) en forma de pintures rupestres. Els arqueòlegs els han datat a l’edat del bronze. En altres paraules, els mapes que representen esquemàticament rius i boscos propers van aparèixer ja el 3.500 aC, molt abans de l'aparició de l'escriptura en aquesta regió. Això suggereix que la gent ja va comprendre i comprendre la importància d'una representació esquemàtica d'una superfície. El mapa sobre paper més antic que es conserva en paper és el del papir de Torí, exposat al Museu Egipci de Torí. Representa un dels afluents secs del riu Nil: Wadi Hammamat. El cas és que en aquesta regió els antics egipcis explotaven or, coure, estany i pedra. Era difícil lliurar aquestes càrregues per terra al nord del país, de manera que es transportaven mitjançant comunicacions fluvials. Sorprèn que en aquest mapa, a més de la descripció del mateix riu, es mostressin esquemàticament els llocs d’aparició de certs recursos útils situats a prop de la plana inundable del riu.
Un altre artefacte de la cartografia és el mapa del món babilònic representat en fang. Aquesta exposició s’exhibeix al British Museum de Londres.
Cartografia grega antiga
Les obres científiques de filòsofs grecs antics com Eratòstenes, Hiparc i Claudio Ptolemeu es van convertir en un autèntic impuls en el desenvolupament de la cartografia. Per primera vegada, Eratòstenes va poder representar la latitud i la longitud en els mapes. Hipparc i Claudi Ptolemeu van crear el primer llibre de text sobre cartografia. Val a dir que, fins i tot llavors, es va qüestionar la declaració sobre el pla de la superfície terrestre. Per exemple, Anaximandre creia que la Terra tenia la forma d’un cilindre.
Edat mitjana. Cartografia àrab i emergència de la brúixola
En aquesta era, el desenvolupament de la cartografia s’ha alentit. Tots els científics europeus d’aquella època eren inclinats a creure que la Terra encara té una forma plana. Els àrabs van adoptar la tècnica ptolemaica de cartografia, millorant-la seriosament. Per exemple, van abandonar la determinació de la latitud per l’alçada del sol, després d’haver après a fer-ho amb molta més precisió gràcies al cel estrellat. En aquell moment, l’invent xinès més antic, la brúixola, va arribar a Europa. Això va fer un xoc entre els geògrafs d’aquella època. Van aparèixer els anomenats "portolans": les primeres cartes nàutiques de la història, els contorns de la costa en els quals es troben força a prop dels mapes moderns.
El mapa més detallat del món d’aquella època va ser creat pels àrabs, concretament pel viatger Al-Idrisi.
Època renaixentista i moderna
Aquest temps està indissolublement lligat als grans descobriments geogràfics d’aquella època. El descobriment del nou continent per Colom el 1492 va suscitar un interès creixent per la cartografia. Cap al 1530, les costes nord-americanes estaven completament explorades i cartografiades. Un estudi detallat de mapes creats anteriorment i una descripció de les costes d’Austràlia i Àsia van conduir a la creació del primer atles del Globus per Gerhardt Mercator i Abraham Ortelius el 1570 a Alemanya. Gràcies al seu treball, es va adoptar un sistema unificat per mostrar dades cartogràfiques. Al segle XVIII a França es va poder mesurar l’alçada sobre el nivell del mar, cosa que va provocar la creació dels primers mapes topogràfics.
Cartografia del segle XX i moderna
A la segona dècada del segle XX, la humanitat va aconseguir descriure amb precisió tota la superfície terrestre. Les prospeccions topogràfiques arreu del món van continuar fins a mitjan segle. S'han inventat un gran nombre de mapes per al seu ús en diverses esferes de la vida: paisatge, navegació, un mapa del cel estrellat, el fons marí, etc.
