Les pedres precioses difereixen de les pedres semiprecioses i semiprecioses de moltes maneres. Però aquesta divisió també està condicionada. La pedra preciosa més rara, rara i duradora és el diamant.
Rètols pels quals es classifiquen les pedres
Hi ha diverses classificacions de pedres precioses, basades en característiques com la duresa o la dispersió de la llum de la pedra, la composició del mineral, les característiques cristal·logràfiques i la prevalença a la natura. És per això que la divisió en pedres precioses i semiprecioses és molt arbitrària.
Per primera vegada, M. Bauer va proposar la divisió en tipus de pedres precioses el 1896. Més tard, molts científics, inclosos A. E. Fersman i V. I. Sobolevsky, van recórrer a la millora d’aquest tema.
És habitual dividir les pedres de joieria en tres tipus: precioses, semiprecioses i semiprecioses.
Gemmes
Les pedres precioses són minerals que es distingeixen per la seva especial brillantor, bellesa i joc de color, o força i duresa, i que s’utilitzen com a joies.
Segons una classificació simplificada, les pedres precioses de primer grau són: diamant, safir, crisoberil, robí, maragda, alexandrita, espinel, lal, euclasa.
El segon grau de pedres precioses és: topazi, beril, aiguamarina, turmalina vermella, fenacita, demantoide, ametista en sang, jacint, òpal, almandina, zircó.
El diamant i el brillant són una pedra, que és un tipus de carboni cristal·lí. El primer nom designa una pedra en la seva forma natural i el segon, amb un tall.
No hi ha termes com ara pedres semiprecioses i ornamentals, ja que es diferencien de les pedres precioses només per la seva prevalença més àmplia i les seves propietats menys pronunciades, cosa que es reflecteix en el preu dels productes amb elles.
Entre les pedres semiprecioses hi ha: granat, epidota, turquesa, dioptasa, turmalines verdes i variats, rauchtopaz, cristall de roca, calcedònia, ametista lleugera, sol i pedra de lluna, labrador.
Les pedres ornamentals (semiprecioses) inclouen: jade, pedra sanguínia, lapislàtzuli, amazonita, labrador de menor qualitat, varietats de spar i jaspi, quars fumat i rosa, vesuvman, raig, corals, ambre, nacre.
Classificació moderna de pedres precioses
Els joiers i mineralogistes professionals consideren la millor i més moderna classificació proposada pel professor E. Ya. Kievlenko.
El primer grup inclou pedres de joieria (es tallen altres noms sinònims, precioses):
- diamant, safir blau, maragda, robí, que constitueixen la primera classe;
- alexandrita, taronja, groc, violeta i verd safir, noble jadeïta, noble òpal negre, que s’inclouen a la segona classe;
- demantoide, espinela noble, aiguamarina, topazi, rodolita, òpal blanc i de foc noble, turmalina vermella, pedra de lluna (adularia), que representen la tercera classe;
- turmalina blava, verda, rosa i policromada, turquesa, crisolita, espodumè noble (kunzita, hiddenita), zircó, groc, verd, daurat i rosa beril, pirop, almandina, amatista, citrí, crisolita, crisoprase, que el científic va atribuir a la quarta classe.
El segon grup classifica les pedres ornamentals o tallades en pedra:
- rauchtopaz, ambre-succinat, hematita-sanguinolenta, jadeïta, cristall de roca, lapislàtzuli, malaquita, jade, aventurina, pertanyents a la primera classe;
- àgata, cacholong, calcedònia de colors, amazonita, heliotrop, rodonita, quars rosa, obsidiana iridescent, labradorita, òpal ordinari, belomorita i altres espars irisats opacs, que formen la segona classe.
El tercer grup està representat per pedres decoratives i enfrontades, entre les quals: jaspi, granit escrit, ònix de marbre, fusta petrificada, listvenita, raig, jaspilita, obsidiana, selenita, quarsita aventurina, fluorita, agalmatolita, marbre de colors, sílex estampat.