La frase habitual "la vida originada a l'oceà" és familiar per a gairebé tots els estudiants d'un curs de biologia. Però, com podria sorgir exactament, qui o què va sembrar la llavor de la vida al planeta Terra. Hi ha moltes preguntes, hi ha respostes i també n’hi ha moltes: des de hipòtesis banals, teories confirmades per experiments científics, fins a supòsits fantàstics que difícilment encaixen en la ment dels escèptics.
El 1953, Stanley Miller, químic de la Universitat de Chicago, va intentar recrear les condicions en què podria sorgir la vida a la Terra. Va omplir un matràs experimental amb una barreja de metà, amoníac i hidrogen, i després va passar un corrent elèctric per aquesta solució, simulant una descàrrega de llamps. Al cap d’un temps, el contingut del matràs va canviar: hi van aparèixer aminoàcids, necessaris per a l’existència d’organismes vius. Els resultats de l’experiment van ser impressionants: les condicions originals de vida es van recrear en una proveta després de gairebé 4.000 milions d’anys. L'experiment es va repetir el 2008. La teoria de la generació espontània va comptar amb molts partidaris. Però hi va haver crítics que no la van considerar una veritat absoluta. Segons els científics, la teoria de l’evolució química espontània, recreada per Miller, no s’oposa a la crítica, perquè aquests 5 aminoàcids (el 2008-20), que es van sintetitzar com a resultat de l'experiment, difereixen significativament dels seus homòlegs naturals. Una anàlisi qualitativa va mostrar que el conjunt experimental de compostos orgànics conté massa poc "material de construcció": carboni. La pregunta va romandre oberta i cal buscar noves respostes: el científic alemany Richter va proposar, el 1865, la teoria de la panspermia: una hipòtesi sobre l’origen de la vida des de l’espai. Aquesta teoria va ser recolzada per destacats científics d’aquella època G. Helmholtz i S. Arrhenius. Es va suposar que les espores de bacteris i virus eren portades a la Terra per meteorits, asteroides o cometes. Semblava que no hi havia taques blanques a la panspèrmia, però al cap d’un temps es van descobrir els raigs còsmics, la radiació i el seu efecte destructiu sobre tots els éssers vius. A més, no s’ha trobat cap cràter de més de 2.000 milions d’anys a la Terra; el temps ha esborrat totes les traces de desastres anteriors. Resum: l’interès per la panspermia s’ha esvaït notablement: a mitjans del segle XX, després que el sòl lunar va ser lliurat a la Terra, va resultar que es van trobar microorganismes vius al sòl des de la superfície lunar. Van recordar la teoria de l’origen de la vida des de fora. I el fet que els compostos orgànics també es trobessin a la matèria cometària i meteorita va afegir vots a favor de la hipòtesi dels meteorits de l’aparició de la vida al nostre planeta. Des del punt de vista de la religió, tot allò que existeix a l’Univers va ser creat per Déu. Creador. Aquesta teoria s'anomena "creacionisme". Per descomptat, als cercles científics no se la pren seriosament, però té un gran nombre de partidaris entre els creients. Les etapes de l’aparició de la pau i la vida es descriuen als primers capítols de la Bíblia. Alguns investigadors estan tractant d’ajustar textos antics a les teories modernes, però també es pot buscar una bomba d’hidrogen als mites de l’Antiga Grècia.
