Va enganyar un ximple en quatre punys: un vell teaser infantil, familiar per a tothom. A la seqüela també hi ha un nom. Teaser ofensiu, i fins i tot en rima. El més interessant és que tant els avis com els besavis la coneixien. Probablement els seus avantpassats coneixien molts teasers que encara són rellevants fins avui.
Els teasers són una de les maneres de formar la societat d’un nen, quan, amb l’ajut d’accions bastant inofensives, es forma una determinada etiqueta en una comunitat particular. Els teasers es classifiquen segons l'objecte d'irritació:
• per nom, • per aparença, • per signes conductuals.
Curiosament, hi ha una excusa per a gairebé tots els teasers, també en rima. És a dir, d’aquesta manera es forma una mena d’oposició, una oportunitat per resistir la “opinió pública”.
L’origen dels teasers
Els teasers, junt amb les cançons infantils, comptant rimes, endevinalles, formen part del folklore del joc, cosa que ho demostra el seu ritme, una mena de forma de paraula i la unitat de la poètica.
Hi ha diverses hipòtesis sobre els orígens dels teasers infantils, però tots atribueixen el seu origen al folklore adult. Els teasers infantils són ressons de cançons rituals divertides en rituals on un altre era exaltat per la humiliació d’un fenomen.
Els teasers poden formar part de cançons populars antigues, cants, comptar rimes.
Hi ha teasers universals, quan es pot inserir qualsevol nom en un text existent, i altres persistents, en què un component rimat està lligat a un nom específic.
Sobrenoms
Els estudis antroponímics donen totes les raons per suposar que l’origen dels malnoms moderns és un ressò de la forma en què les persones eren nomenades en temps del paganisme. Per als antics russos, les característiques conductuals externes podrien haver esdevingut un nom. Els teasers de sobrenoms moderns s’acompanyen d’epítets rimats. El fenomen es basa en un desig arcaic de fer mal a un nom personal.
A una certa edat, un nen passa per una etapa de desenvolupament basada en una percepció mitològica del món, és a dir, identifica un nom amb una persona.
Fonts literàries de teasers
Les cites d’obres literàries infantils sovint poden esdevenir teasers.
Els teasers d'autor es creen tenint en compte les peculiaritats del gènere, però no tenen un objecte específic de burla
Per exemple, Robin Bobin Barabek –la traducció del teaser anglès de Marshak– és una imatge col·lectiva d’un golafre. Però els teasers d’autor no són tan populars, la seva introducció al lèxic del nen depèn de l’activitat dels pares, és a dir, de la quantitat de coneixement que els pares consideren necessari donar als nens a través d’un llibre.
El propòsit del teaser es desprèn del seu nom, està dissenyat per molestar i evocar emocions negatives. D’una banda, es tracta d’una manifestació clara d’agressivitat; de l’altra, un teaser permet establir puntuacions sense recórrer a la força física.
