El coneixement socio-psicològic es va originar als albors de la civilització, quan van aparèixer les primeres formes de vida col·lectiva. Ja en els primers moviments religiosos, els sacerdots feien servir tècniques de control de multituds, infectant grans grups de persones amb estat d’ànim massiu. Posteriorment, les idees sobre el comportament social van constituir la base de la filosofia. Però la psicologia social es va concretar com a ciència independent només a principis del segle XX.
La vida de les persones d’una manera o altra passa en equip. Això requereix una regulació del comportament d’individus i grups, la capacitat de comunicar-se eficaçment i d’entendre’s amb altres membres de la societat. Diversos rituals, cerimònies i prohibicions es passaven de generació en generació, amb l'ajut dels quals la societat mantenia l'equilibri social. El coneixement sobre els patrons d’interacció entre l’individu i el grup es va anar concretant a la filosofia social.
A la segona meitat del segle XIX, diverses disciplines socials van sorgir del coneixement filosòfic, que tenia diferents matèries d’estudi. Així van aparèixer l’antropologia, l’etnologia, la sociologia, la filosofia social i la psicologia. Aquestes disciplines van sorgir i es van desenvolupar en el corrent general del coneixement humanitari, absorbint les últimes dades obtingudes de les ciències naturals.
Juntament amb altres àrees de la psicologia, es va formar una disciplina independent, centrada en el comportament de l'individu en grups grans i petits. El 1908 es van publicar gairebé simultàniament tres llibres de text sobre aquest tema als Estats Units. Es creu que va ser en ells quan va aparèixer per primera vegada la combinació "psicologia social".
El 1924 es va publicar el gran programa de psicologia social de F. Allport, que, segons els historiadors de la ciència, testimoniava la formació completa d'una nova disciplina psicològica. Aquest treball es diferenciava dels llibres de text anteriors en idees més modernes, properes a les disposicions que van constituir la base de la psicologia social actual.
Des dels inicis de la psicologia social, es van distingir clarament dues branques: la sociològica i la psicològica. Aquests dos biaixos es caracteritzaven per diferents enfocaments per comprendre la naturalesa dels fenòmens socio-psicològics. Als anys setanta del segle passat, es va afegir un biaix intercultural a aquestes dues àrees, els partidaris de la qual van situar el problema de la interacció de les cultures al centre de la investigació.
En la ciència soviètica, la psicologia social va estar prohibida durant molt de temps. Es considerava una ciència burgesa, que no podia tenir cabuda en el sistema d’ideologia marxista oficial. No obstant això, sota la influència dels canvis sociopolítics de l'estat soviètic, es va produir un canvi en les actituds cap als valors culturals i científics occidentals. El 1966 es va començar a impartir psicologia social a la facultat de psicologia de la Universitat Estatal de Leningrad.
