El pa és el cap de tot. És ell qui des de temps immemorials ha estat un producte integral de la taula festiva i del menjador. El pa fragant acabat de fer s’associa amb la calor de la llar i continua sent un bon amic d’una persona per a tota la vida.
Instruccions
Pas 1
El gran descobriment del pa va tenir lloc a l’antiguitat fa més de 15 mil anys. Va ser en aquells dies que l’home va començar per primera vegada a recollir i cultivar cereals, que avui s’anomenen blat, sègol, civada i ordi. Al principi, la gent menjava gra exclusivament cru. Després de començar a triturar-les entre les pedres, barrejant-les amb aigua, el pa va prendre la forma d’una farineta líquida. Va ser llavors quan van aparèixer les primeres moles, la farina i, en conseqüència, el pa.
Pas 2
Més tard, després d’haver après a fer foc, l’home va començar a utilitzar-lo per cuinar. Després d'això, es va fer un altre descobriment. El fet és que a un home se li va acudir la idea de rostir grans triturats abans de barrejar-los amb aigua. Després es va assegurar que les farinetes cuinades així fossin més delicioses que la que havia menjat abans. Les persones primitives menjaven aliments de gra fins que van aprendre a coure pa sense llevat en forma de pastissos fets amb massa de gra espès. Va ser l’aparició de trossos tan densos de farinetes de cereals que va començar l’època de la cocció del pa.
Pas 3
Els antics egipcis dominaven hàbilment l’habilitat d’afluixar la massa mitjançant el mètode de fermentació, mentre utilitzaven llevats de forner i bacteris làctics. Com a resultat d’aquest procés, s’acumulen compostos orgànics a la massa que, sota la influència de les altes temperatures en el moment de la cocció, donen al pa un sabor i aroma incomparables, que el fan esponjós i lleuger. Els artesans grecs antics cuitaven molts tipus de pa, normalment amb farina de blat. I a partir de farina gruixuda, es feia pa econòmic, que era menjar per a la gent comuna.
Pas 4
Segons els científics, la paraula "pa" prové de l'antiga llengua grega. Van ser els mestres grecs els que van coure aquest producte en testos de certa forma, que s’anomenaven "klibanos". Com a resultat, va sorgir la paraula gòtica "khleifs", que va entrar fermament en la cultura lingüística dels antics alemanys, eslaus i molts altres pobles. Amb el pas del temps, aquest nom va canviar de nou, donant lloc a la paraula "hlib", que és consonant amb la paraula "pa".
