L’adaptació del nen a situacions de vida que poden sorgir en el seu camí, actitud envers els altres i patrons de comportament en possibles conflictes: aquests són els objectius que persegueix el mètode, que va rebre el nom del seu desenvolupador Rene Gilles.
La tècnica projectiva de René Gilles va aparèixer el 1959 i encara s’utilitza activament per estudiar la composició psicològica d’un nen i identificar l’adaptació social que té a les relacions de la societat. Quan es detecten zones de comportament en conflicte d’acord amb els resultats d’aquesta prova, es pot influir en la percepció dels nens sobre el món que els envolta i el desenvolupament de la personalitat.
Descripció de la tècnica de Rene Gilles
La tècnica és visual-verbal, és a dir, s’ofereix al nen informació visual i preguntes sobre el seu contingut, que ha de respondre. La prova inclou 42 tasques, que van acompanyades de preguntes orals o escrites. Aquestes imatges representen persones, nens i adults, en relació amb la qual es demana al bebè que triï la forma de comportament més propera a ell. L’anàlisi de les seves respostes mostra com percep les persones que l’envolten i la seva relació real amb elles.
Les proves de Rene Gilles són senzilles, les imatges representen esquemàticament membres de la família i persones familiars al nen, en relació amb qui se li demana que triï la forma de comportament més adequada per a ell en una situació determinada. Per exemple, determineu el vostre lloc a la taula familiar, on hi ha un seient buit a prop de cada familiar, o a partir de les respostes suggerides a una pregunta com ara "Si us vau ofendre, què fareu?" tria una variant del teu comportament.
Basat en els resultats de superar aquesta prova, el psicòleg examina el sistema de vincles personals, que inclou la relació del nen amb els familiars i les seves qualitats psicològiques característiques. Aquests últims inclouen: contacte, desig de lideratge, curiositat, adequació i secret. Això, per descomptat, no és una llista completa de criteris pels quals els experts avaluen el comportament del subjecte.
Com es fan les proves segons el mètode Rene Gilles?
Es recomana la tècnica de Rene Gilles per examinar nens de 4 a 12 anys. Les proves s’han de fer únicament de forma individual. Abans d’iniciar l’estudi, el psicòleg explica al nen de forma intel·ligible com es farà la prova i què se li requerirà.
Al final de la prova, el psicòleg fa preguntes addicionals que l’ajuden a examinar amb més precisió punts no del tot clars. Si cal, la informació es complementa amb converses amb educadors, pares o el metge que estigui observant el nen. L'anàlisi de les respostes del subjecte es pot combinar amb altres proves, lúdiques o psicològiques.
