La mida del paper és l'estàndard acceptat per al full de paper. Els més habituals són els estàndards internacionals i nord-americans. A1 (també anomenat paper Whatman) i A4 són internacionals.
Instruccions
Pas 1
La norma internacional ISO 216 de paper, que va ser adoptada pel comitè alemany de normes de fabricació a principis del segle XX, es basava en el principi mètric.
Pas 2
L'especialista en enginyeria i matemàtiques Walter Portsmann va suggerir agafar com a base un full d'1 m² i anomenar-lo A0. Tots els fulls de mida A tenen la mateixa proporció d'aspecte igual a un a l'arrel quadrada de dos.
Pas 3
Si el full A0 es doblega per la meitat, obtindreu la mida de paper desitjada, que s’anomena A1.
Pas 4
Per plegar A1 a A4, doblegueu el paper Whatman per la meitat i talleu-lo al llarg de la línia de plegament. Rebrà el full A2, que és de 420 × 594 mm.
Pas 5
Doblegueu aquest full per la meitat i feu el mateix. Ara teniu a mà un A3 (297 × 420 mm). Sovint, els estudiants utilitzen un full d’aquestes dimensions per a diversos dibuixos. Si repetiu el pas anterior, obtindreu el format A4 que necessiteu amb una mida de 210 × 297 mm. És l’estàndard més estès a Rússia, que s’utilitza per a diversos documents i impressions. Resulta que el format A1 conté 8 fulls A4.
Pas 6
Si continueu plegant cada full posterior per la meitat de la mateixa manera, obtindreu el format més petit possible al número 10 (A10), que mesurarà 26 × 37 mm.
Pas 7
A més de l’estàndard nord-americà (considerat oficial als Estats Units d’Amèrica i Filipines) i internacional, existeix el sistema de format de paper japonès.
Pas 8
Durant el Renaixement, va aparèixer el concepte de "secció daurada", que va ser utilitzat per pintors i altres artistes. I fins al segle XX, la proporció de les cares del paper era d’1: 1, 618. Però aquest estàndard no podia arrelar-se a la indústria gràfica, ja que quan es va plegar el full per la meitat, el format del llibre es va fer incòmode per a el lector percep informació.
