L’antiga terra d’Egipte i Israel és encara una il·lustració rellevant de les pàgines de la Bíblia. Molts dels llocs sagrats esmentats en aquest llibre sagrat es troben al territori d’aquests països i pràcticament no han canviat durant els darrers mil·lennis. Aquests llocs inclouen la Muntanya Moisès, que, segons els israelites, es diu Muntanya Sinaí a la Bíblia.
L’esdeveniment que va tenir lloc al mont Sinaí té una importància cabdal per als jueus. El profeta Moisès, durant el gran èxode d'Egipte i la recerca de la terra promesa per al poble d'Israel, va rebre de les mans del Senyor la Torà (tauletes) al cim de la muntanya, així com moltes lleis, inclosa la famosa 10 manaments.
En el seu passeig amb la gent, després de l’èxode d’Egipte, Déu adverteix el profeta Moisès sobre la muntanya del Sinaí, que li apareix en forma d’arbust ardent. Per tant, quan els jueus van instal·lar el seu campament als peus d’aquesta muntanya, Moisès es va retirar al seu cim per a comunicar-se amb el Senyor.
Només el tercer dia va tenir lloc aquesta important reunió, durant la qual el profeta va rebre a les seves mans un decàleg (tauletes amb regles inscrites), manaments que a partir d’ara estaran obligats a observar tots els jueus creients. En el seu significat, aquests postulats bàsics de la visió del món religiosa jueva s’acosten als valors universals reconeguts. Així, en particular, van cridar a honrar els seus pares, a no matar, no robar, a no donar falsos testimonis i a no cometre adulteri.
Fins i tot els primers cristians, els pares de l’església, creien que aquests manaments eren coneguts per la gent abans de la reunió de Moisès amb el Senyor. Posteriorment, aquestes regles van ocupar un lloc central en molts estudis religiosos sobre dogmes cristians i, en la seva essència, són els fonaments de la moral cristiana, la inobservança podria provocar una excomunió.
Actualment, hi ha diversos monestirs i capelles operatives al mont Sinaí, a les quals acudeixen molts pelegrins. Aquí hi viuen ermitans i monjos cristians. Al lloc on, segons la llegenda, va tenir lloc una reunió important, es va construir una torre. Durant el regnat de l’emperador romà Julià I, es va construir al costat un monestir que s’ha relacionat amb el nom de Santa Caterina d’Alexandria des del segle X.
Una muntanya rocosa baixa i indescriptible atrau seguidors de les ensenyances de Crist i jueus de tot el món. Els pelegrins creuen que quan es trobin amb l’alba al cim d’aquesta muntanya sagrada, rebran la gràcia de Déu, de manera que aquesta relíquia religiosa continua sent un fetitxe vàlid fins als nostres dies.
