La nit del 26 de juny de 2012 es va piratejar el correu del famós blogger i líder de l'oposició Alexei Navalny. Al seu compte de Twitter, l'avatar va canviar, van començar a aparèixer inscripcions incriminatòries i es va publicar tota la correspondència personal a la xarxa. Es tracta del segon pirateig del correu de Navalny, el primer es va produir el gener de 2011.
El mateix dia 26 de juny, el conegut hacker Hell va assumir la responsabilitat d’introduir el correu de Navalny. Al seu blog, va parlar detalladament sobre els motius del pirateig, va publicar alguns detalls de la correspondència (fins i tot abans que es publiqués a la xarxa). Segons ell, el motiu d'aquestes accions era el seu odi personal cap a l'oposicionista i les seves maneres de fer negocis.
El mateix Alexei Navalny acusa el comitè d’investigació rus d’haver piratejat el correu. Dues setmanes abans de l'esclat, l'11 de juny, es va dur a terme un escorcoll a la casa i al despatx de l'oposicionista, a causa del qual els investigadors es van apoderar de tots els ordinadors, documents i llibretes. Segons Navalny, va ser amb l'ajut d'aquesta tècnica que es van obtenir contrasenyes i es va piratejar el correu.
Els representants del comitè d’investigació no estan d’acord amb l’opinió d’Alexei Navalny i l’acusen d’intentar desprestigiar la investigació. Estem segurs en el TFR de l’admissió a ordinadors de persones no autoritzades i del seu ús no autoritzat. Els ordinadors han estat examinats i segellats, la seva activació i visualització d’informació encara no s’ha dut a terme, les dades només s’examinaran durant un examen forense tècnic informàtic. L’opinió del Comitè d’Investigació també la confirma un pirata informàtic amb el sobrenom d’Infern; segons ell, Navalny va canviar les contrasenyes als 20 minuts posteriors a la recerca, i així ho va afirmar la seva secretària de premsa Anna Veduta.
Malgrat tot, la policia va iniciar una investigació i va buscar qui va piratejar el correu de Navalny. Es va saber que el pirata informàtic que tenia accés il·legal al correu es trobava a Alemanya. Els investigadors van aprendre l'adreça IP (número únic) de l'ordinador i pertany a un proveïdor situat a Alemanya. Com a part de l'acord de cooperació jurídica internacional, es va enviar una sol·licitud a les agències d'aplicació de la llei d'aquest país, però encara no hi ha resposta. A més, una sol·licitud als Estats Units, al territori del qual es troba físicament el servidor del sistema de correu electrònic, no va rebre resposta.
