Les principals monedes del món inclouen set monedes de les principals potències mundials. Tots ells van entrar en aquest grup per la seva liquiditat i influència en el món financer. És en aquestes monedes on es conclouen la majoria dels contractes internacionals.
Instruccions
Pas 1
Dòlar americà. El dòlar nord-americà es va convertir en la moneda única nord-americana el 1861, però el seu aniversari és el 6 de juliol de 1785, quan es va registrar oficialment al Congrés continental. Avui, el dòlar és una de les principals monedes del món. Més de la meitat de les reserves d’or mundials s’emmagatzemen en dòlars nord-americans i la tendència no ha canviat durant més de deu anys. La confiança en el dòlar va començar a disminuir gradualment, a partir del 2008, quan l’economia dels Estats Units va començar a patir una crisi rere l’altra i el tipus de canvi de la moneda nacional va començar a augmentar en relació amb les unitats monetàries d’altres països. Tot i això, el dòlar segueix sent la moneda internacional universal i la majoria de transaccions en negocis internacionals es duen a terme amb la seva participació. Als bancs centrals d'altres països, el dòlar ocupa aproximadament el 60% de les reserves, la qual cosa supera el bilió de dòlars.
Pas 2
Euro. L’euro és la moneda oficial de la Unió Europea i la moneda nacional dels 16 països que formen la zona euro. El 1995, la UE va adoptar el nom oficial de la moneda, però només el 1999 l’euro va adoptar la posició de la moneda nacional d’onze països en el camp de les transferències electròniques. Els bitllets en euros només van aparèixer el 2002. Des de llavors, la moneda va començar a agafar ràpidament impuls a la comunitat financera internacional i actualment és una de les tres monedes més importants del món. Malgrat el fort suport dels països europeus, l'euro està subjecte a l'impacte negatiu de les crisis econòmiques d'alguns països que formen la zona euro. Malgrat aquests problemes, l'euro encara manté l'estatus d'una moneda de reserva forta, que es desenvolupa dinàmicament i ocupa posicions clau en el mercat financer internacional.
Pas 3
Iens japonesos. El ien japonès ocupa el tercer lloc entre les divises de reserva més importants. Durant moltes dècades, aquesta moneda ha estat la unitat monetària més estable, la taxa de la qual té molt poques fluctuacions. El ien es produeix des del 1910, però només va rebre la condició internacional el 1953. Avui, tot i que el ien és inferior a l’euro i al dòlar en la ràtio de reserva dels bancs centrals, continua sent una de les divises més populars per als assentaments internacionals.
Pas 4
GBP. Aquesta moneda és la moneda nacional d’Anglaterra i ocupa el quart lloc mundial en termes de vendes i intercanvi. Per primera vegada, la moneda es va emetre el 1694 i, als segles XVIII-XIX, la lliura esterlina va ocupar la primera posició entre les divises de reserva del món, però el 2006 ja ocupava el tercer lloc. Avui la lliura esterlina participa en el 50% de les transaccions al mercat anglès i el 14% al món. El tipus de canvi està influït pels preus del petroli, la inflació al Regne Unit i les dades sobre el mercat laboral del país.
Pas 5
Franc suís. El franc suís és la moneda oficial de Suïssa i Liechtenstein. L’any de naixement d’aquesta unitat monetària és el 1850 i, des de llavors, el franc suís ha estat una de les monedes més estables, ja que ha sofert una sola devaluació en tota la història del desenvolupament. Avui el franc suís és la principal moneda de la zona offshore, la inflació és del 0% i la reserva d’or i de divises és estable al voltant del 40%. Amb la introducció de l'euro, la participació de les reserves de divises en francs suïssos ha disminuït significativament i avui només és del 0,3%.
Pas 6
El dòlar canadenc és la moneda oficial del Canadà, introduïda el 1858. Avui, aquesta moneda ocupa el setè lloc entre les principals monedes del món. El dòlar canadenc es negocia activament al mercat de divises. El tipus de canvi del dòlar canadenc fluctua en funció del tipus de canvi del dòlar nord-americà, així com del ien japonès, l'euro i el iuan xinès.
Pas 7
Dòlar australià. La idea d’emetre la moneda única d’Austràlia, el dòlar australià, va néixer el 1960 i la primera moneda de plàstic es va emetre el 1988. Avui el dòlar australià és una de les divises líders mundials i representa aproximadament el 5% de les transaccions de divises.
