L’ambre és una de les pedres precioses més antigues que ha fet servir l’home i ha tingut una popularitat inalterable des de fa més de mil anys. Molt sovint a les prestatgeries de les botigues hi podeu trobar imitacions i falsificacions hàbils. La forma més fiable de provar la naturalitat d’una pedra és l’espectroscòpia d’infrarojos. Els consumidors habituals només poden utilitzar mètodes "populars".
Instruccions
Pas 1
Col·loqueu una gota d’acetona o alcohol a la pedra. Si queda una taca a la superfície o es queda enganxosa, vol dir que hi ha una excavació al davant: ambre "jove" no persistent, que es pot extreure de la resina dels arbres moderns. No mantingueu l’acetona a la pedra durant més de tres segons, de manera que l’ambre no quedi enterbolit per l’exposició prolongada a la química.
Pas 2
Estelles o encenalls d’ambre clar. Hauríeu d’escoltar un aroma agradable, semblant a l’encens de l’església. Un analògic artificial d’ambre transpirarà l’olor de goma cremada, acompanyat de fum fosc. Feu passar un ganivet no afilat sobre la superfície de la pedra. Les petites molles s’escamparan de natural i els encenalls remolinats d’imitació.
Pas 3
Aboqueu un got d’aigua, afegiu-hi 3 cullerades de sal i baixeu un tros d’ambre al fons. La pedra natural hauria de surar a la superfície. No oblideu esbandir la pedra amb aigua després que no es formi una escorça de sal.
Pas 4
Fregueu la pedra per transferir-hi una càrrega negativa. Si en aquest estat no mostrarà ni una lleugera electrificació, teniu un fals a les mans.
Pas 5
Col·loqueu l’ambre sota la llum ultraviolada. Sota la seva influència, la pedra natural brillarà amb un color blavós. El color blanc lletós és característic de les pedres artificials com l’ambroide i el copal. Les imitacions sintètiques tindran qualsevol altra tonalitat.
Pas 6
Examineu les inclusions (inclusions) presents a la pedra, prestant especial atenció a l’insecte que s’hi congela. Cal obrir les ales dels escarabats i les mosques prehistòriques, que és un signe de la lluita per la vida dels insectes antics enganxats a la resina. Quan es fabriquen falsificacions, els insectes ja morts es col·loquen dins de la pedra, omplint-los de plàstic.
Presteu atenció al tipus d’insecte: tenint fins i tot un coneixement molt superficial d’entomologia, podeu determinar-ne un que no pugui entrar a la pedra a causa de l’edat, l’hàbitat i l’aspecte inadequats.
