L’eclecticisme és un estil de disseny o arquitectura basat en una combinació d’elements diferents, en el joc de contrastos i que combina diferents direccions. L’eclecticisme pot ser estrany, inusual, impactant, però no insípit; el que el distingeix de l’insapor i de la confusió és un delicat equilibri entre les diferències i les similituds dels estils i dels elements utilitzats.
Què és l'eclecticisme?
A diferència d'altres estils, l'eclecticisme és difícil de descriure, perquè combina moltes direccions diferents, combina coses incongruents i reuneix idees diferents. No hi ha característiques permanents i regles definides per a aquest estil, aquesta és precisament la seva principal característica: trencar les regles, establir límits de forma independent i crear els principis d’aquest estil. Cada imatge eclèctica, cada interior o disseny arquitectònic no són iguals, però també tenen algunes característiques comunes, sobre les quals es pot distingir aquest estil del caos normal.
Dissenyar amb aquest estil no és tan fàcil com sembla: l’eclecticisme no és una col·lecció d’objectes dispars aleatoris combinats aleatòriament entre si. És important sentir la línia que separa la barreja original d’estils del mal gust habitual. El secret de l’eclecticisme és accentuar el contrast, es basa en coses oposades que tenen connexions amagades entre si i es complementen amb altres elements. Per exemple, a l'interior, podeu combinar mobles de diferents direccions i horaris, si estan fets del mateix material o tenen matisos del mateix color. És molt important trobar l’equilibri adequat entre oposició i semblança per aconseguir l’efecte desitjat. La majoria dels dissenyadors treballen intuïtivament en aquest estil.
L’eclecticisme no sempre es basa en tendències completament oposades; sovint combina diversos estils similars entre si, tot complementant accents brillants i contrastats. Per exemple, l'interior barreja estils clàssics imperi, barroc i rococó amb motius inesperats de les tendències modernes.
En alguns casos, el disseny eclèctic va donar lloc a un nou estil: així va sorgir l’estil marroquí, basat en elements francesos, espanyols, moriscs i berbers.
Com aprendre a treballar a l’estil eclèctic?
L’eclecticisme per a un dissenyador és un dels estils més difícils, ja que no té regles estrictes i no té cap certesa. Per tenir èxit en aquesta direcció, necessiteu una intuïció ben desenvolupada, un gust delicat i molta experiència i, de vegades, una capacitat innata per combinar allò incongruent.
Aquestes habilitats són clarament visibles a la manera de vestir-se: algunes persones tenen el talent de combinar coses completament diferents de diferents dissenyadors, textures, colors, estils.
Si la intuïció no ajuda a treballar a l’estil eclèctic, inicialment podeu complir algunes regles específiques. Ressalteu els elements principals que esdevindran el punt central del vostre disseny. Per exemple, en el disseny interior d’una sala d’estar, es parteix d’un sofà amb una taula rodona de fusta. Podeu prendre la forma de la taula com a base i decorar l'interior amb una gran varietat de detalls, units per aquest únic element: un vell rellotge rodó, un mirall ovalat, retrats en marcs rodons. Experimenteu amb el color, la textura i fins i tot les olors; a l’eclecticisme li agrada atraure múltiples sentits. Diluir materials o objectes monocromàtics homogenis amb altres textures o colors. Però no us deixeu portar intentant que tots els racons siguin eclèctics; per exemple, és convenient deixar un teló de fons net per a aquests experiments. Això s’aplica tant a la roba com als interiors: molts detalls petits i heterogenis d’una persona tenen un aspecte pitjor que dues o tres coses originals sobre un fons senzill i poc visible, mentre que a l’interior es recomana fer les parets monocromàtiques i neutres per tal d’emfatitzar la varietat de altres elements.
